La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Accepto
Més informació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres XXXI durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 16,1-8): «I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia». En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: ‘Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns’. L'administrador va pensar: ‘Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració’.

»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: ‘Quant deus al meu amo?’. Li respongué: ‘Cent gerres d'oli’. Ell li digué: ‘Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta’. A un altre li digué: ‘I tu, quant deus?’. Li respongué: ‘Cent sacs de blat’. Ell li diu: ‘Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta’.

»I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum».

Il·lustració: Mn. Lluís Raventós Artés

Avui el Mestre ens deixa desconcertats... Sembla que aprova la “cultura del pelotazo”: favors i més favors entre mafiosos insolidaris que només pensen en llur propi benefici, sense importar-los les estretors dels molts que pateixen. No és això! No es tracta de fer-nos “amics del diner”, sinó de posar el prestigi professional al servei dels altres. El cristià no té vocació de “ximple ensopit”. En el treball, en la vida social, en l’esport... Déu ens exigeix aspirar a l’excel•lència. Si no, com remouríem els cors?

—Sant Pau va fer valer el prestigi i els drets de la seva “ciutadania romana". Aleshores, ¿aniré jo per la vida com un “maldestre”? Compte, que al cel no hi ha lloc per a “ximples bondadosos”!