Defensors audaços del cristianisme en persecució. Varen contribuir a la doctrina i unitat cristianes

Avui festegem alhora dos sants de la primitiva Església (s. III). Sant Corneli fou un dels primers papes. El sen nom significa “fort com un corn”. I així fou ell: un papa fort per a defensar l’ensenyament de Jesús, sobretot pel que fa al perdó dels pecats. Un sector de l’Església, encapçalat per Novaciano, pretenia que ni readmetre ni perdonar els qui havien defallit en la fe durant les persecucions (hem de recordar que el Crist no vingué a curar els sans sinó els malalts). Per la seva banda, a Àfrica fou el bisbe sant Cebrià el qui hagué de posar pau en aquelles discussions. Cebrià fou sever però no inflexible amb els qui havien “caigut” (abandonant la fe). —Necessitem l’Església! Deia sant Cebrià: «No pot tenir a Déu com a pare el qui no té a l’Església com a mare».