La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge III (C) de Pasqua

Text de l'Evangeli (Jn 21,1-19): En aquell temps, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades (...). Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos Ell. Llavors Jesús els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li respongueren: «No». Ell els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix». Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor» (...). Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi (...). Jesús els digué: «Veniu a menjar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor (...).

Les aparicions de Jesús ressuscitat als Apòstols

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui crida l'atenció que els deixebles no reconeguin Jesús en un primer moment. Solament després de què el Senyor els hagué manat sortir novament a pescar, el deixeble estimat el reconegué. És per dir-ho així, un reconèixer des de dins que, nogensmenys, resta sempre envoltat del misteri.

Després de la pesca, quan Jesús els convida a menjar, continuava havent-hi una certa sensació de quelcom estrany ("Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor"). La manera d'aparèixer correspon a aquesta dialèctica del "reconèixer" i "no reconèixer": Ell és plenament corpori, i, alhora, no està subjecte a les lleis de la corporeïtat, a les lleis de l'espai i del temps. En aquesta sorprenent dialèctica, entre vertadera corporeïtat i llibertat de lligams del cos, es manifesta l'essència peculiar, misteriosa, de la nova existència del Ressuscitat.

—Jesús és el mateix —un home de car i ossos— i és també el "Nou", el que ha entrat en un gènere d'existència distint.