La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres II de Quaresma

Text de l'Evangeli (Mt 21,33-43.45-46): En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya (...), la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo (...). Finalment els envià el seu fill (...). Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: ‘Aquest és l'hereu: matem-lo i quedem-nos la seva heretat!’ (...)».

Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: ‘La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal (...)?’. Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar» (...).

Actualitat de la "Paràbola de la vinya i els seus vinyaters"

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, Jesús reprèn —modificant-lo— el "cant de la vinya" d'Isaïes (5,1-7): la vinya apareixia com imatge de "l'esposa", Israel: aquells als qui Déu havia mostrat el camí de la"Torà", però que correspongueren tot crebantant la Llei...

Ara, en les paraules de Jesús, Israel és representat pels vinyaters. La història de la lluita de Déu —continuadament renovada— per i amb Israel es mostra en una successió de "criats" que, per encàrrec de l'amo, arriben per tal de recollir la renda. El maltractament als criats reflecteix la història dels profetes, el seu patiment... Malgrat que el "fill" patirà la mateixa sort, l'Amo no abandonarà la vinya: la confiarà a uns altres...

—No és aquesta una descripció del nostre present? Declarem que "Déu ha mort" i, així, som deus i la "vinya" és nostra! Comencem a descobrir ara les conseqüències de tot això... Nogensmenys, la mort del "Fill" no és l'última paraula: Ell és la "pedra principal" que, amb la seva mort i resurrecció, porta un nou començament.