La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXVI (B) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 9,38-43.45.47-48): En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús respongué: «No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa (...)».

Els principis de solidaritat i subsidiaritat en la Doctrina Social de l'Església

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, les paraules de Jesús ens conviden a considerar un dels principis de vertebració social invocats per la Doctrina Social de l'Església: la solidaritat. La vida social crea múltiples interdependències, de manera que hem de prendre consciència de les necessitats alienes, tot considerant-les com pròpies. Així, doncs, la interdependència porta exigències de bé comú, i dóna lloc a una categoria moral: la solidaritat, que consisteix, en primer lloc, a què tots se sentin responsables de tots (sens deixar dita sol•licitud social només en mans de l'Estat).

Estimar algú és voler el seu be i treballar eficaçment per ell. Juntament al be individual, hi ha un be relacionat amb el viure social de les persones: el be comú. Desitjar el be comú i esforçar-se per ell és exigència de justícia i caritat.

—El principi de solidaritat ha de mantenir-se íntimament unit al principi de subsidiaritat: la solidaritat sense la subsidiaritat acabaria en l'assistencialisme que humilia el necessitat (alhora que la subsidiaritat sense la solidaritat desembocaria en el particularisme social).