La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres XXVI de durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 9,57-62): En aquell temps, mentre Jesús i els seus deixebles feien camí, un li digué: «Et seguiré arreu on vagis». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre li digué: «Segueix-me». Ell respongué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li contestà: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu» (...).

L'hora de Jesús (la crida)

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, en aquesta escena veiem que l'existència humana no és indiferenciada (sense sentit), sinó que té "relleu": Déu crida l'home i la seva crida és "peculiar". La resposta a aquesta crida té preferència i reclama la totalitat del nostre ésser. No basta amb lliurar una part d'un mateix...

Per al cristià significa que existeix "l'hora de Jesucrist", l'instant que no pot ajornar-se, perquè hom no pot calcular i dir: "Sí vull, per suposat, però ara...". Perquè així es podria deixar escapar l'instant de la "meva" vida i perdre —precisament per culpa d'aquestes cauteles— el que és més autèntic de la "meva" vida, que ja mai no podré recuperar. Hi ha l'hora de "la crida", que exigeix una decisió instantània, la decisió més important! Tenen preferència la raó de Jesús i la seva crida: arriben primer!

—Demano a la meva Mare Santa Maria que sàpiga —com Ella— respondre bé i a temps, posposant allò "raonable" davant aquest "més gran" que és Ell. Solament així m'atansaré de veritat fins la seva proximitat.