La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXIX (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 22,15-21): En aquell temps, (...) Jesús digué: «Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: «De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?». Li responen: «Del Cèsar». Jesús els diu: «Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu».

L'Estat polític: legitimació i límits

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, Jesús respon als fariseus que, si l'emperador romà és garant del Dret, aleshores pot exigir obediència. Nogensmenys, aquest àmbit d'obediència resta —al mateix temps— reduït: hi ha el que és del "cèsar" i hi ha allò que és de Déu. Quan el "cèsar" s'erigeix en Déu, ha excedit els seus límits, i obeir-lo equivaldria a renegar de Déu.

Si hom considera aquestes correlacions, descobrim una concepció de l'Estat molt sòbria: en la mesura que garanteix la pau i el Dret, dites correlacions corresponen a una disposició divina (una mena d'ordenament creatural). Cal respectar l'Estat justament en el seu tarannà profà; la seva necessitat sorgeix a partir de l'essència de l'home com "animal sociale et politicum". Alhora, existeix una delimitació de l'Estat: té el seu àmbit, que no pot sobrepassar; ha de respectar el més alt "Dret de Déu".

—"El Senyor només adorareu". La negació d'adorar l'emperador i, en general, la negació al culte de l'Estat, en el fons, és senzillament el rebuig de l'Estat totalitari.