La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte XXIX durant l'any

Text de l'Evangeli (Lc 13,1-9): En aquell temps, (...) [Jesús] els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: «Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar».

Déu ens crida al progrés

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, la "Paràbola de la figuera" suggereix que el progrés —en la seva font i en la seva essència— és un designi diví. Dir que el desenvolupament és vocació comporta reconèixer que aquest neix d'una crida transcendent i que és incapaç de donar-se el seu darrer significat per si mateix. Déu és el garant del vertader desenvolupament de l'home pel fet que, havent-lo creat segons la seva imatge, funda també la seva dignitat transcendent i alimenta el seu anhel constitutiu de "ser més".

Si l'home fos fruit només de l'atzar o de la necessitat, i no tingués una naturalesa destinada a elevar-se vers una vida sobrenatural, podria parlar-se d'increment o d'evolució, però no de desenvolupament. Sens un horitzó de vida eterna, el progrés humà en aquest món resta sense aliment. Sens Ell, o es nega el desenvolupament, o se'l deixa únicament en mans de l'home, que cedeix a la presumpció de l'auto-salvació i acaba per promoure un desenvolupament deshumanitzat.

—Senyor, allibereu-nos del flagell del "súper-desenvolupament" promogut amb "sub-desenvolupament moral".