Avui “m’haig d’hostatjar a casa teva”. Aquestes paraules són un estímul eficaç per tal d’acollir Jesús ressuscitat, camí segur per a trobar plenitud de vida i felicitat. De fet, l’autèntica realització de l’home i la seva vertadera alegria no es troben en el poder, en l’èxit, en el diner, sinó solament en Déu.

Zaqueu ho té tot. Per aquest motiu el seu desig de veure Jesús és sorprenent. Què l’impulsa a intentar trobar-se amb ell? Se n’adona que tot el que posseeix no li basta; sent el desig d’anar més enllà. Vol veure a aquest Jesús. Però Zaqueu, tot i sent ric i poderós, és baix d’estatura. Per això, corre, puja a un arbre. No li importa fer el ridícul. I Jesús arriba, alça la mirada envers ell i el crida pel seu nom. Res no és impossible per a Déu.

—D’aquesta trobada sorgeix una vida nova per a Zaqueu: ha trobat el vertader tresor, perquè el Tresor —que és Jesús— l’ha trobat a ell.