La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts I d'Advent

Text de l'Evangeli (Lc 10,21-24): En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra (...)». Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué: «Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! (...)».

La importància de la història en la fe cristiana

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui assistim a la pregària de Jesús en comunió amb el Pare i l'Esperit Sant. Jesucrist pren els seus deixebles com a testimonis. Per a la fe bíblica és fonamental referir-se a fets històrics reals. Ella no conta llegendes com símbols de veritats que van més enllà de la història, sinó que es basa en la història viscuda en aquesta terra. El "factum historicum" no és per a ella una clau simbòlica que es pugui substituir, sinó un fonament constitutiu.

"Et incarnatus est": amb aquestes paraules professem l'entrada efectiva de Déu en la història real. Si obviem aquesta història, la fe cristiana com a tal queda eliminada i transformada en una "altra" religió. Aleshores, si la història (allò fàctic) forma part essencial de la fe cristiana, aquesta ha d'assumir el "mètode històric" per a la seva interpretació. La fe mateixa ho exigeix: el "mètode històric-crític" és indispensable (malgrat que no suficient) a partir de l'estructura de la fe cristiana.

—Jesús, re-conec la teva encarnació com a fet històric i, alhora, confesso que sou Déu.