Avui la nostra atenció es concentra en sant Ciril de Jerusalem. En la seva vida s’entrecreuen dues dimensions: d’una banda, la sol·licitud pastoral; i, d’una altra, la implicació —a desgrat d’ell mateix— en les intenses controvèrsies que afligien aleshores l’Església d’Orient.

Al llarg de dues dècades sant Ciril patí tres desterraments: el primer, l’any 357, quan fou deposat per un Sínode a Jerusalem; el segon, l’any 360, per obra d’Acacius (bisbe de Cesarea); i, el tercer, el més llarg —es perllongà onze anys— l’any 367 per iniciativa de l’emperador filo-arrià Valente. Finalment, l’any 378, després de la mort de l’emperador, sant Ciril pogué tornar a prendre definitivament possessió de la seva seu, tot retornant als fidels la unitat i la pau. De sant Ciril conservem vint-i-quatre cèlebres catequesis, que impartí com a bisbe l’any 350. En el seu conjunt, les homilies de sant Ciril constitueixen una catequesi sistemàtica sobre el nou naixement del cristià per mitjà del baptisme.

—Diu sant Ciril al catecumen: «Has caigut dins les xarxes de l’Església (cf. Mt 13,47). Per tant, deixa’t capturar viu; no fugis, perquè és Jesús el qui et pesca amb el seu amb, no per donar-te la mort, sinó la resurrecció després de la mort».