Avui celebrem sant Atanasi (Alexandria), un dels Pares de l’Església més importants, apassionat teòleg de l’encarnació del Logos, el Verb de Déu que «es feu carn i posà entre nosaltres el seu tabernacle» (Jn 1,14). Precisament per aquest motiu, sant Atanasi fou també el més important i tenaç adversari de l’heretgia arriana, que aleshores era una amenaça per a la fe en el Crist, reduït a una criatura “intermèdia” entre Déu i l’home

Sent molt jove, participà en el Concili del Nicea (a. 325), el primer dels concilis ecumènics. Els bisbes reunits a Nicea respongueren redactant el “Símbol de la fe”, completat més tard pel primer concili de Constantinoble. En aquest text fonamental apareix el terme grec “homooúsios”, en llatí “consubstantialis”: indica que el Fill, el Logos, és “de la mateixa substància” del Pare, és Déu de Déu; així se subratlla la plena divinitat del Fill. En cinc ocasions sant Atanasi es veié obligat a abandonar (desterrat) la seva ciutat. Però pogué sostenir i difondre la fe de Nicea així com els ideals del monaquisme, abraçats pel gran eremita sant Antoni.

—El Verb de Déu «es feu home per tal que nosaltres arribéssim a ser Déu; es va fer visible corporalment per tal que nosaltres tinguérem una idea del Pare invisible, i suportà la violència dels homes per tal que nosaltres heretéssim la incorruptibilitat» (Sant Atanasi).