Avui celebrem que, per designi diví, «una dona vestida de sol» (Ap 12,1) vingué del cel a aquesta terra tot cercant els petits privilegiats del Pare. Els parla amb veu i cor de mare: els convida a oferir-se com a víctimes de reparació, tot mostrant-lo disposada a guiar-los amb seguretat envers Déu. Aleshores, de les seves mans maternes eixí un raig de llum que els penetrà íntimament, i se sentiren submergits en Déu.

El missatge de Fàtima és una crida a la conversió, tot alertant la humanitat per tal que no segueixi el joc del “drac”, que, amb la seva “cua”, arrossegà un terç dels estels del cel i els precipità sobre la terra (cf. Ap 12,4). La meta última de l’home és el cel, la seva vertadera llar, on el Pare celestial, amb el seu amor misericordiós, espera tots.

—Amb sol·licitud materna, la Santíssima Verge vingué aquí, a Fàtima, a demanar als homes que «no ofenguessin més a Déu, nostre Senyor, que ja ha estat molt ofès». El seu dolor de mare la mou a parlar; està en joc el destí dels seus fills. Per això demanava als pastorets (Jacinta, Francisco i Lucía): «Pregueu, pregueu molt i feu sacrificis pels pecadors, ja que moltes ànimes van a l’infern perquè no hi ha qui se sacrifiqui i demani per elles».