La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 15 d'Octubre: Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església

Text de l'Evangeli (Mt 11,25-30): En aquell temps, Jesús digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho (...)».

Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església (1515-1582)

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI)
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui celebrem una santa que representa un dels cims de l’espiritualitat cristiana: santa Teresa d’Àvila. Encara nena, va llegir les vides d’alguns màrtirs que li varen inspirar el desig del martiri. Els seus dos principis fonamentals eren: «tot allò que pertany al món d’aquí, passa»; solament Déu és «per sempre, sempre, sempre». A l’edat de 20 anys, entrà en el monestir carmelita de l’Encarnació. El descobriment fortuït de l’estàtua «d’un Crist molt nafrat» marcà profundament la seva vida. Paral·lelament a la maduració de la seva interioritat, la santa començà a desenvolupar l’ideal de la reforma de l’Orde carmelità. Teresa de Jesús no tenia una formació acadèmica, però sempre tragué profit dels ensenyaments de teòlegs, literats i mestres espirituals. Teresa va teixir relacions d’amistat espiritual amb diversos sants, particularment amb san Joan de la Creu.

Les seves principals obres: “Llibre de la vida” (autobiografia); “Castell interior” (mística); “Llibre de les fundacions”... Alguns punts essencials de l’espiritualitat teresiana: les virtuts evangèliques com a base de tota la vida cristiana i humana; una profunda sintonia amb els grans personatges bíblics i l’escolta viva de la Paraula de Déu; l’oració; la centralitat de la humanitat del Crist (la vida cristiana és relació personal amb Jesús); amor incondicional a l’Església; la perfecció, com aspiració de tota la vida cristiana i meta final.

—Al final del recorregut del Castell interior, en la darrera «morada», Teresa descriu aquesta plenitud, realitzada en la inhabitació de la Trinitat, en la unió amb el Crist a través del misteri de la seva humanitat.