Avui celebrem aquest sant, Xavier, que és prototipus de missioners en la línia de la missió universal de l’Església. La seva motivació fou l’amor evangèlic a Déu i a l’home, amb atenció primordial envers allò que en ell té valor prioritari: la seva ànima, on s´hi juga el destí etern de l’home. Aquest principi evangèlic estimulà la seva vida interior. El zel per les ànimes fou en ell una “apassionada impaciència”. Sentí, com un altre Pau, la urgència incontenible d’una consciència plenament responsable del manament missioner i de l’amor del Crist (cf. 2Co 5,14), amatent a donar la vida temporal per la salut espiritual dels seus germans.

Aquest sant tingué clara consciència de què la fe és do de Déu, i fundà la seva confiança en la pregària que practicà amb assiduïtat, tot acompanyant-la amb sacrificis i penitències; i demanà també als destinataris de les seves cartes l’ajuda de llurs oracions.

—Sant Francesc Xavier modelà la seva identitat en l’acceptació plena de la voluntat de Déu i en la comunió amb l’Església i els seus representants, traduïda en obediència i fidelitat de missatger; i actuà sempre amb visió i horitzons universals, en sintonia amb la missió de l’Església, sagrament universal de salvació.