La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge I (B) d'Advent

1ª Lectura (Is 63,16b-17.19b; 64,2b-7): Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s'obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes! Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell.

Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins. Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d'impureses. Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se'ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l'argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.
Salm responsorial: 79
R/. Déu de l'univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.
Pastor d'Israel, escolteu-nos. Vós que teniu querubins per carrossa, desvetlleu el vostre poder, veniu a salvar-nos.

Déu de l'univers, gireu des del cel els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta.

Que la vostra mà reposi sobre l'home que serà el vostre braç dret, el fill de l'home a qui vós doneu la força. No ens apartarem mai més de vós; guardeu-nos vós la vida perquè invoquem el vostre nom.
2ª Lectura (1C 1,3-9): Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement. El testimoni que doneu de Crist s'ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 84,8): Al·leluia. Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 13,33-37): En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!».

«Ho dic a tothom: Vetlleu!»

Mons. Josep Àngel SAIZ i Meneses Bisbe de Terrassa (Barcelona, Espanya)

Avui iniciem amb tota l’Església un nou Any Litúrgic amb el primer diumenge d’Advent. Temps d’esperança, temps en el qual es renova en els nostres cors el record de la primera vinguda del Senyor, en humilitat i ocultació, i es renova l’anhel del retorn de Crist en glòria i majestat.

Aquest diumenge d’Advent està profundament marcat per una crida a la vigilància. Sant Marc inclou fins a tres vegades el manament de "vetllar" en les paraules de Jesús. I la tercera vegada ho fa amb una certa solemnitat: «El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom. Vetlleu!» (Mc 13,37). No és només una recomanació ascètica, sinó una crida a viure com a fills de la llum i del dia.

Aquesta crida és dirigida no només als seus deixebles, sinó a tots els homes i dones de bona voluntat, com una exhortació que ens recorda que la vida no té només una dimensió terrenal, sinó que està projectada cap a un “més enllà”. L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, dotat de llibertat i responsabilitat, capaç d’estimar, haurà de retre comptes de la seva vida, de com ha desenvolupat les capacitats i talents que de Déu ha rebut; si els ha guardat egoistament, o si els ha fet fructificar a glòria de Déu i en servei als germans.

La disposició fonamental que hem de viure i la virtut que hem d’exercitar és l’esperança. L’Advent és, per excel•lència, el temps de l’esperança, i l’Església sencera està cridada a viure en l’esperança i a esdevenir un signe d’esperança per al món. Ens preparem per commemorar el Nadal, l’inici de la seva vinguda: l’Encarnació, el Naixement, el seu pas per la terra. Però Jesús no ens ha deixat mai; és amb nosaltres de diferents maneres fins a la consumació dels segles. Per això, «amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria!» (Papa Francesc).

«Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, en aquest diumenge primer d'Advent, l'Església comença a recórrer un nou any litúrgic. Entrem, per tant, en uns dies d'especial expectació, renovació i preparació.

Jesús adverteix que «no sabeu quan serà el moment» (Mc 13,33). Sí, en aquesta vida hi ha un moment decisiu. Quan serà? No ho sabem. El Senyor ni tan sols volgué revelar el moment en què s'hauria de produir el final del món.

En fi, tot això ens mena envers una actitud d'expectació i de conscienciació: «No fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint» (Mc 13,36). El temps en aquesta vida és temps per al lliurament, per a la maduració de la nostra capacitat d'estimar; no és pas un temps per a l'entreteniment. És un temps de “nuviatge” com a preparació per al temps de les “noces” en el més enllà en comunió amb Déu i tots els sants.

La vida, però, és un constant començar i recomençar. El fet és que passem per molts moments decisius: potser cada dia, cada hora i cada minut han d'esdevenir un temps decisiu. Molts o pocs, però —en definitiva— dies, hores i minuts: és aquí, en el moment concret, on ens espera el Senyor. «En la vida nostra, en la vida dels cristians, la conversió primera —aquest moment únic, que cadascú recorda i en el qual hom feu clarament allò que el Senyor ens demana— és important; però encara són més importants, i més difícils, les successives conversions» (Sant Josepmaria).

En aquest temps litúrgic ens preparem per a celebrar el gran “adveniment”: la vinguda del Nostre Amo. “Nadal”, “Nativitas”: tant de bo que cada jornada de la nostra existència sigui un “naixement” a la vida d'amor! Potser fer de la nostra vida un permanent “Nadal” sigui la millor manera de no dormir. La nostra Mare Santa Maria vetlla per nosaltres!

Sant Nadal i feliç any nou 2021 en el Senyor Déu

Et desitja l'equip d'evangeli.net