La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 3 (B) de Pasqua
1ª Lectura (Ac 3,13-15.17-19): En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l'havia de deixar lliure. Ell era l'innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes».
Salm responsorial: 4
R/. Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor.
Responeu-me quan us invoco, oh Déu que em feu justícia. M'heu eixamplat el cor en els perills, compadiu-me i escolteu el meu prec.

Sapigueu que el Senyor ha glorificat el seu servent; el Senyor m'escolta sempre que l'invoco.

Molts exclamen: «En qui trobarem el nostre goig? Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor!».

M'adormo en pau així que em fico al llit i em sento en vós segur, només en vós, Senyor.
2ª Lectura (1Jn 2,1-5): Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc cf. 24,32): Al·leluia. Jesús, Senyor nostre, obriu-nos el sentit de les Escriptures; feu que s'abrusi el nostre cor quan vós ens parleu. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 24,35-48): En aquell temps, els deixebles referiren les coses que havien succeït en el camí, i com el conegueren en la fracció del pa.

I mentre estaven parlant d’aquestes coses, ell es presentà enmig d’ells, i els digué: «La pau sigui amb vosaltres!». Contorbats i espantats, pensaven que veien un esperit. I els digué: «Per què esteu pertorbats i per què s’aixequen aquests pensaments en els vostres cors? Mireu les meves mans i els meus peus, que soc jo mateix! Palpeu-me i mireu, perquè l’esperit no té carn ni ossos com veieu que jo tinc». I havent dit això, els mostrà les mans i els peus. I a ells, encara sense creure per l’alegria i plens d’admiració, els digué: «¿Teniu alguna cosa per menjar?». I ells li oferiren un tros de peix a la brasa. I prenent-lo davant d’ells, se’l menjà.

I els digué: «Aquestes són les paraules que us he dit quan encara era amb vosaltres: que convenia que es complissin totes les coses que han estat escrites sobre mi en la Llei de Moisès i en els Profetes i en els Salms». Aleshores els obrí l’enteniment per a entendre les Escriptures. I els digué: «Així està escrit: que el Crist patiria i ressuscitaria d’entre els morts al tercer dia, i que es predicaria en el seu nom la conversió per a la remissió dels pecats a totes les nacions, començant des de Jerusalem. I vosaltres sou testimonis d’aquestes coses.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Mireu les meves mans i els meus peus, que soc jo mateix!»

Rev. D. Jaume GONZÁLEZ i Padrós (Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli encara ens situa en el diumenge de la resurrecció, quan els dos d'Emaús tornen a Jerusalem i, allí, mentre uns i altres conten que el Senyor se'ls ha aparegut, el mateix Ressuscitat s'hi fa present. La seva presència és, però, desconcertant. Per una banda provoca esglai, fins al punt que ells «pensaven que veien un esperit» (Lc 24,37) i, per l'altra, el seu cos traspassat pels claus i la llançada és un testimoni eloqüent que es tracta del mateix Jesús, el crucificat: «Mireu les meves mans i els meus peus, que soc jo mateix! Palpeu-me i mireu, perquè l’esperit no té carn ni ossos com veieu que jo tinc» (Lc 24,39).

«Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor», canta el salm de la litúrgia d'avui. Efectivament, Jesús «els obrí l’enteniment per a entendre les Escriptures» (Lc 24,45). És del tot urgent. Cal que els deixebles tinguin una precisa i pregona comprensió de les Escriptures, ja que, en frase de sant Jeroni, «ignorar les Escriptures és ignorar Crist».

Però aquesta comprensió de la paraula de Déu no és un afer que hom pugui gestionar privadament, o amb la seva congregació d'amics i coneguts. El Senyor desclogué el sentit de les Escriptures a l'Església en aquella comunitat pasqual, presidida per Pere i els altres Apòstols, els quals reberen l'encàrrec del Mestre de «que es predicaria en el seu nom la conversió per a la remissió dels pecats a totes les nacions...» (Lc 24,47).

Per a ser testimonis, doncs, de l'autèntic Crist, és urgent que els deixebles —en primer lloc— aprenguin a reconèixer el seu Cos marcat per la passió. Precisament, un autor antic ens fa la següent recomanació: «Tothom qui sap que la Pasqua ha estat sacrificada per a ell, que entengui que la seva vida comença quan Crist ha mort per salvar-nos». A més, l'apòstol ha de comprendre intel·ligentment les Escriptures, llegides a la claror de l'Esperit de la veritat vessat sobre l'Església.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «La Pasqua és per a nosaltres, la festa de les festes, la solemnitat de les solemnitats, superior no només a les festes humanes i terrenals, sinó també a les festes del mateix Crist que se celebren en el seu honor» (Sant Gregori de Nazianzè)

  • «Com podem nosaltres ser testimonis de “tot això”? Només podem ser testimonis coneixent Crist i, coneixent el Crist, coneixent també Déu. És un procés existencial, és un procés de l’obertura del meu jo, de la meva transformació per la presència i la força del Crist» (Benet XVI)

  • «Com? El Crist va ressuscitar amb el seu propi cos: ‘Mireu les mans i els peus, que sóc jo mateix’ (Lc 24,39). Però Ell no va tornar a una vida terrenal. Així, en ell, ‘tots ressuscitaran amb el mateix cos que tenen ara’, però aquest cos serà ‘transfigurat en cos gloriós’ (Fl 3,21), en ‘cos espiritual’ (1Co 15,44)» (Catecisme de l’Església Catòlica nº 999)