La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 1 (C) de Quaresma
1ª Lectura (Dt 26,4-10): Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l'altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: ‘El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l'Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d'Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d'un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m'heu donat’. Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora'l».
Salm responsorial: 90
R/. Estigueu vora meu en els perills, Senyor.
Tu que vius a recer de l'Altíssim i passes la nit a l'ombra del Totpoderós, digues al Senyor: «Sou la muralla on m'emparo, el meu Déu, en qui confio».

No et passarà res de mal, ni s'acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins.

Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres, trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i serpents.

Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m'invoqui, l'escoltaré, estaré vora d'ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria.
2ª Lectura (Rm 10,8-13): Què diu l'Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor». Aquesta paraula és la fe que proclamem: si amb els llavis reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l'Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat». Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l'invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 4,4): L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Text de l'Evangeli (Lc 4,1-13): En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Però Jesús li va respondre: «L'Escriptura diu: ‘L'home no viu només de pa’».

Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: «Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: ‘Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol’».

Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: ‘Donarà ordre als seus àngels de guardar-te’. I encara: ‘Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres’». Jesús li contestà: «Diu l'Escriptura: ‘No temptis el Senyor, el teu Déu’». Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.

«L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable»

P. Josep LAPLANA OSB Monjo de Montserrat (Montserrat, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús, «ple de l'Esperit Sant» (Lc 4,1), s'endinsa en el desert, lluny dels homes, per a experimentar de forma immediata i sensible la seva dependència absoluta del Pare. Jesús se sent agredit per la fam i aquest moment de defalliment és aprofitat pel Maligne, que el tempta amb la intenció de destruir el nucli mateix de la identitat de Jesús com a Fill de Déu: la seva adhesió substancial i incondicional al Pare. Amb els ulls posats en Crist, vencedor del mal, els cristians avui ens sentim estimulats a endinsar-nos en el camí de la Quaresma. Ens hi empeny el desig de l'autenticitat: ser plenament allò que som: deixebles de Jesús i, amb Ell, fills de Déu. Per això volem aprofundir la nostra adhesió fonda a Jesucrist i al seu programa de vida que és l'Evangeli: «L'home no viu només de pa» (Lc 4,4).

Com Jesús al desert, armats amb la saviesa de l'Escriptura, ens sentim cridats a proclamar en el nostre món consumista que l'home està dissenyat a escala divina i que només pot sadollar la seva fam de felicitat quan obre de bat a bat les portes de la seva vida a Jesucrist Redemptor de l'home. Això comporta vèncer multitud de temptacions que volen empetitir la nostra vocació humano-divina. Amb l'exemple i amb la força de Jesús temptat al desert, desemmascararem les moltes mentides sobre l'home que ens són dites sistemàticament des dels mitjans de comunicació social i des del medi ambient pagà on vivim.

Sant Benet dedica el capítol 49 de la seva Regla a “L'observança quaresmal” i exhorta a «esborrar en aquests dies sants les negligències dels altres temps (...), donant-nos a l'oració amb llàgrimes, a la lectura, a la compunció del cor i a l'abstinència (...), a oferir a Déu alguna cosa per pròpia voluntat per tal de donar goig a l'Esperit Sant (...) i esperar amb deler espiritual la Santa Pasqua».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Si hem estat temptats en Ell, també en Ell vencerem el diable. Et fixes en què Crist va ser temptat, i no et fixes en què va vèncer? Reconeix-te a tu mateix temptat en Ell, i reconeix-te també vencedor en Ell» (Sant Agustí)

  • «Quan estem en temptació, la Paraula de Jesús ens salva. I Jesús és gran perquè no només ens fa sortir de la temptació, sinó que ens dóna més confiança» (Francesc)

  • «La temptació de Jesús manifesta la manera que té el Messies de ser Fill de Déu, en oposició a aquella que Satanàs li proposa i que els homes desitgen atribuir-li. Vet aquí per què el Crist va vèncer el temptador per nosaltres: ‘Que no tenim pas un Gran Sacerdot que no pugui compadir-se de les nostres febleses, provat en tot d’una manera semblant, llevat del pecat’ (He 4,15). L’Església s’uneix cada any, durant els quaranta dies de la Quaresma, al misteri de Jesús al desert» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 540)