Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre's sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s'anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s'apoderà d'ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s'havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat».
Escolteu el meu clam, Senyor, compadiu-vos de mi, responeu-me. De part vostra, el cor em diu: «Busqueu la meva presència».
Arribar davant vostre és el que vull, Senyor, no us amagueu. No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent, vós que sou el meu ajut.
N'estic cert, fruiré en la vida eterna de la bondat que em té el Senyor. Espera en el Senyor! Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi! Espera en el Senyor!
A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: «Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
«Jesús pujà la muntanya a pregar»
Rev. D. Jaume GONZÁLEZ i Padrós (Barcelona, Espanya)Avui, segon diumenge de Quaresma, la litúrgia de la paraula ens porta invariablement l'episodi evangèlic de la transfiguració del Senyor. Enguany amb els matisos propis de sant Lluc.
El tercer evangelista és qui subratlla més fortament el Jesús orant, el Fill que està permanentment unit al Pare a través de l'oració personal, a voltes íntima, amagada, a voltes en presència dels seus deixebles, plena de la joia de l'Esperit Sant.
Fixem-nos, doncs, que Lluc és l'únic dels sinòptics que comença la narració d'aquest relat així: «Jesús (...) pujà a la muntanya a pregar» (Lc 9,28), i, per tant, també és el qui especifica que la transfiguració del Mestre s'esdevingué «mentre pregava» (Lc 9,29). No és pas un fet secundari, aquest.
La pregària és presentada com el context idoni, natural, per a la visió de la glòria del Crist: quan Pere, Joan i Jaume «es van desvetllar (...) van veure la glòria de Jesús» (Lc 9,32). Però no solament la d'Ell, sinó també la glòria que ja Déu manifestà en la Llei i els Profetes; aquests —diu l'evangelista Lluc— «es van aparèixer gloriosos» (Lc 9,31). Efectivament, també ells troben el propi esplendor quan el Fill parla al Pare en l'amor de l'Esperit. Així, en el cor de la Trinitat, la Pasqua de Jesús, «la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem» (Lc 9,31), és el signe que manifesta el designi de Déu des de sempre, portat a terme en el si de la història d'Israel, fins a l'acompliment definitiu, en la plenitud dels temps, en la mort i la resurrecció de Jesús, el Fill encarnat.
Ens fa bé recordar, en aquesta Quaresma i sempre, que solament si deixem aflorar l'Esperit de pietat en la nostra vida, establint amb el Senyor una relació familiar, inseparable, podrem gaudir de la contemplació de la seva glòria. És urgent deixar-nos impressionar per la visió del rostre del Transfigurat. A la nostra vivència cristiana potser li sobren paraules i li manca estupor, aquell que féu de Pere i els seus companys testimonis autèntics del Crist vivent.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Que ningú s’avergonyeixi de la creu del Crist, gràcies a la qual el món ha estat redimit. El Senyor va carregar sobre seu tota la feblesa de la nostra condició, i, si ens mantenim en el seu amor, vencerem el que Ell va vèncer i rebrem el que va prometre» (Sant Lleó el Gran)
«Jesús pren la decisió de mostrar a Pere, Jaume i Joan una anticipació de la seva glòria, la que tindrà després de la Resurrecció, per confirmar-los en la fe i encoratjar-los a seguir-lo en el camí de la prova, en el camí de la Creu» (Francesc)
«Per un moment, Jesús va deixar veure la seva glòria divina, confirmant així la confessió de Pere. D’aquesta manera ensenyava que ‘per entrar a la seva glòria’, havia de passar per la creu a Jerusalem. Moisès i Elies havien vist la glòria de Déu a la muntanya. La llei i els profetes havien anunciat els sofriments del Messies. La passió de Jesús era volguda pel Pare: el Fill actuava com a Servent de Déu» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 555)
