La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XII (A) de durant l'any

1ª Lectura (Jr 20,10-13): Digué Jeremies: «Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: Vosaltres que teniu amb ell un pacte d'amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d'ell.

»Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs, que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya. Senyor de l'univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l'interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa. Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal».
Salm responsorial: 68
R/. Escolteu-me, Senyor, vós que estimeu tant.
Per vós, Déu meu, he d'aguantar els escarnis, i abaixo els ulls avergonyit; els meus germans em consideren foraster, em desconeixen els meus familiars. El zel del vostre temple em consumia, i he hagut de rebre els insults dels qui us ultratgen.

A vós us prego, Senyor, en aquesta hora propícia; escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant, vós que sou fidel a salvar els amics. El vostre amor, Senyor, vessa bondat, mireu-me, per la vostra gran misericòrdia.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin; els qui busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida». El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius. Que el lloïn el cel i la terra, els mars i tot el que s'hi mou.
2ª Lectura (Rm 5,12-15): Germans, per obra d'un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s'estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d'Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l'home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós s'ha estès a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,26b.27a): Al·leluia. L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi, diu el Senyor, i vosaltres també en donareu testimoni. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 10,26-33): En aquell temps, Jesús digué als Apòstols: «No tingueu por dels homes, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats.

»I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel».

«No tingueu por dels qui maten el cos»

P. Antoni POU OSB Monjo de Montserrat
(Montserrat, Barcelona, Espanya)

Avui, després de l'elecció dels dotze, Jesús els envia a predicar i els instrueix. Els adverteix que possiblement patiran persecució, i els hi dóna alguns consells de quina ha de ser la seva actitud: «No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern» (Mt 10,28). El relat d'aqueix diumenge desenvolupa el tema de la persecució per Crist amb un estil que recorda la darrera de les Benaurances del Sermó de la Muntanya (cf. Mt 5,11).

El discurs de Jesús és paradoxal: per una part diu dues vegades «no tingueu por», i ens presenta un Pare provident que té cura fins dels petits ocells del camp; per l'altra, no ens diu que aqueix Pare ens estalviarà les contrarietats, sinó al contrari: si som seguidors seus, molt probablement tindrem la mateixa sort d'Ell i la de tots els profetes. ¿Com s'entén, doncs, aquesta protecció de Déu? La protecció de Déu és la seva capacitat de donar vida a la nostra persona (la nostra ànima), i proporcionar-li felicitat fins i tot en les tribulacions i persecucions. És Ell qui ens pot donar l'alegria del seu Regne que prové d'una vida fonda, experimentable ja ara i que és penyora de la vida eterna: «A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel» (Mt 10,32).

Confiar en què Déu estarà al nostre costat en els moments difícils ens fa valents per anunciar les paraules de Jesús a plena llum, i ens dóna l'energia capaç de fer el bé, perquè a través de les nostres obres la gent pugui glorificar el Pare del Cel. Ensenya sant Anselm: «Feu-ho tot per Déu i per aquella feliç i eterna vida que el nostre Salvador es digna de concedir-vos en el cel».