La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XII de durant l'any

1ª Lectura (2R 17,5-8.13-15a.18): En aquells dies, el rei d'Assíria envaí tot el territori d'Israel i assetjà durant tres anys la ciutat de Samaria. Finalment, l'any novè d'Osees, rei d'Israel, el rei d'Assíria s'apoderà de la ciutat, deportà els habitants d'Israel i els establí a Halè, a la regió de Gozan, vora el riu Habor, i per les poblacions de Mèdia. Això succeí perquè els israelites havien pecat contra el Senyor, el seu Déu, que els havia tret del país d'Egipte, del domini del Faraó: havien adorat altres déus, seguint els costums de les nacions que el Senyor havia desposseït a favor d'ells, costums que havien ratificat els reis d'Israel.

El Senyor, per la paraula dels vidents i dels profetes, havia advertit Israel i Judà dient-los que es convertissin i s'apartessin dels mals camins, que complissin els seus manaments, el seus decrets, tota la Llei que havia donat als seus pares, i els avisos dels seus servents, els profetes. Però ells no l'escoltaven, eren rebels al jou igual que els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu. Es negaven a fer cas dels seus decrets, de l'aliança que havia fet amb els seus pares, de les amenaces amb què els havia advertit. Per això, el Senyor s'indignà contra el poble d'Israel i se'l va treure del davant, deixant només la tribu de Judà.
Salm responsorial: 59
R/. Senyor, que ens alliberi el vostre braç.
Déu meu, ens heu abandonat i dispersat; esteu irritat. Però, torneu a reunir-nos.

Heu sotragat el país i l'heu clivellat; repareu-li les esquerdes, que s'esfondra. El vostre poble ha hagut de veure coses dures, el trastorna aquest vi que li feu beure.

Vós mateix, Déu meu, que ens havíeu abandonat, i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits, ajudeu-nos contra els enemics; l'auxili dels homes es inútil! Vencerem pel poder de Déu, ell mateix trepitjarà els enemics.
Versicle abans de l'Evangeli (He 4,12): Al·leluia. La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 7,1-5): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: ‘Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull’, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà».

«Tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats»

Mn. Jordi POU i Sabater
(Sant Jordi Desvalls, Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli m'ha fet venir a la ment les paraules de la Mariscala en El cavaller de la Rosa, d'Hug von Hofmansthal: «En el com rau la gran diferència». De com fem una cosa en canviarà molt el resultat en molts aspectes de la nostra vida, sobretot, l'espiritual.

Jesús diu: «No judiqueu, i no sereu judicats» (Mt 7,1). Però Jesús també havia dit que hem de corregir el germà que està en pecat, i per això cal haver fet abans algun tipus de judici. Sant Pau mateix en els seus escrits judica la comunitat de Corint i sant Pere condemna Ananies i la seva esposa per falsedat. A rel d'això, sant Joan Crisòstom justifica: «Jesús no diu que no hem d'evitar que un pecador deixi de pecar, hem de corregir-lo sí, però no com un enemic que cerca revenja, sinó com el metge que aplica un remei». El judici, doncs, sembla que s'hauria de fer sobretot amb ànim de corregir, mai amb ànim de revenja.

Però encara més interessant és el que diu sant Agustí: «El Senyor ens adverteix de jutjar ràpidament i injustament (...). Pensem, primer, si nosaltres no hem tingut algun pecat semblant; pensem que som homes fràgils, i [judiquem] sempre amb la intenció de servir Déu i no nosaltres». Si en veure els pecats dels germans pensem en els nostres, no ens passarà, com diu l'Evangeli, que amb una biga a l'ull vulguem treure la brossa de l'ull del nostre germà (cf. Mt 7,3).

Si estem ben formats, veurem les coses bones i dolentes dels altres, quasi d'una manera inconscient: en farem un judici. Però mirar les faltes dels altres des dels punts de vista citats ens ajudarà en el com judiquem: ajudarà a no jutjar per jutjar, o per dir alguna cosa, o per tal de cobrir les nostres deficiències o, senzillament, perquè tothom ho fa. I, per acabar, sobretot tinguem en compte les paraules de Jesús: «Tal com mesureu sereu mesurats» (Mt 7,2).