La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte XIII de durant l'any

1ª Lectura (Am 9,11-15): Això diu el Senyor: «Aquell dia reconstruiré la casa de David, que està a punt de caure. En repararé els esvorancs, n'aixecaré les ruïnes, i la reconstruiré com abans, perquè tornin a prendre possessió del que queda d'Edom i de tots els altres pobles que havien portat el meu nom; l'oracle del Senyor ho diu, i ho complirà. Vénen dies, diu l'oracle del Senyor, que el llaurador seguirà de prop el segador, i els qui trepitgen raïms es trobaran amb els qui sembren. Les muntanyes regalaran de most, tots els turons en traspuaran. Renovaré la vida d'Israel, el meu poble: reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran, replantaran les vinyes i en beuran el vi, faran horts i fruiterars i en menjaran els fruits. Els plantaré en el territori que jo els havia donat, i ningú no els n'arrancarà mai més», diu el Senyor, el teu Déu.
Salm responsorial: 84
R/. Déu anuncia la pau al seu poble.
Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen: «Que no tornin a ser tan insensats».

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 9,14-17): En aquell temps, els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?». Jesús els respongué: «¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, es farien malbé i el vi es vessaria. El vi nou s'ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi».

«Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres»

Mn. Joaquim FORTUNY i Vizcarro
(Cunit, Tarragona, Espanya)

Avui notem com amb Jesús començaren uns temps nous, una doctrina nova, ensenyada amb autoritat, i com totes les coses noves xocaven amb la praxi i l'ambient dominant. Així, a les pàgines que precedeixen l'Evangeli que estem contemplant, veiem Jesús perdonant els pecats al paralític i guarint la seva malaltia, mentre que els escribes s'escandalitzen; Jesús cridant Mateu, cobrador d'impostos i menjant amb ell i d'altres publicans i pecadors, i els fariseus “pujant per les parets”; i a l'Evangeli d'avui són els deixebles de Joan els qui s'apropen a Jesús perquè no comprenen que Ell i els seus deixebles no dejunin.

Jesús, que no deixa mai ningú sense resposta, els dirà: «¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran» (Mt 9,15). El dejuni era, i és, una praxi penitencial «que contribueix a fer-nos adquirir el domini sobre els nostres instints i la llibertat del cor» (Catecisme de l'Església, n. 2043) i a impetrar la misericòrdia divina. Però en aquells moments, la misericòrdia i l'amor infinit de Déu era enmig d'ells amb la presència de Jesús, el Verb Encarnat. Com podien dejunar? Només hi havia una actitud possible: l'alegria, el gaudir de la presència del Déu fet home. Com havien de dejunar si Jesús els havia descobert una manera nova de relacionar-se amb Déu, un esperit nou que trencava amb totes aquelles maneres antigues de fer?

Avui Jesús hi és: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20), i no hi és perquè ha tornat al Pare, i així clamem: Veniu, Senyor Jesús!.

Estem en temps d'expectació. Per això, ens convé renovar-nos cada dia amb l'esperit nou de Jesús, desprendre'ns de rutines, dejunar de tot el que impedeixi avançar vers una identificació plena amb Crist, vers la santedat. «Just és el nostre plor —el nostre dejuni— si cremem en desigs de veure'l» (Sant Agustí).

A Santa Maria li supliquem que ens atorgui les gràcies que necessitem per viure l'alegria de saber-nos fills estimats.