La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 13 de durant l'any
1ª Lectura (Am 9,11-15): Això diu el Senyor: «Aquell dia reconstruiré la casa de David, que està a punt de caure. En repararé els esvorancs, n'aixecaré les ruïnes, i la reconstruiré com abans, perquè tornin a prendre possessió del que queda d'Edom i de tots els altres pobles que havien portat el meu nom; l'oracle del Senyor ho diu, i ho complirà. Vénen dies, diu l'oracle del Senyor, que el llaurador seguirà de prop el segador, i els qui trepitgen raïms es trobaran amb els qui sembren. Les muntanyes regalaran de most, tots els turons en traspuaran. Renovaré la vida d'Israel, el meu poble: reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran, replantaran les vinyes i en beuran el vi, faran horts i fruiterars i en menjaran els fruits. Els plantaré en el territori que jo els havia donat, i ningú no els n'arrancarà mai més», diu el Senyor, el teu Déu.
Salm responsorial: 84
R/. Déu anuncia la pau al seu poble.
Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen: «Que no tornin a ser tan insensats».

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 9,14-17): Llavors s’atansen a ell els deixebles de Joan, dient: «Per què nosaltres i els fariseus dejunem sovint, però els teus deixebles no dejunen?». I els diu Jesús: «¿És que poden els amics de l’espòs plorar en el cas que sigui amb ells l’espòs? Però vindran dies quan els serà arrabassat l’espòs, i llavors dejunaran. Ningú no posa un pedaç de roba no batanada en un vestit vell, perquè l’afegit estira del vestit i es fa un estrip pitjor. Ni posa vi nou en bots vells; altrament es rompen els bots, i el vi es vessa i els bots es fan malbé; sinó que posen vi nou en bots nous, i una cosa i l’altra es conserven».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Però vindran dies quan els serà arrabassat l’espòs»

Mn. Joaquim FORTUNY i Vizcarro (Cunit, Tarragona, Espanya)

Avui notem com amb Jesús començaren uns temps nous, una doctrina nova, ensenyada amb autoritat, i com totes les coses noves xocaven amb la praxi i l'ambient dominant. Així, a les pàgines que precedeixen l'Evangeli que estem contemplant, veiem Jesús perdonant els pecats al paralític i guarint la seva malaltia, mentre que els escribes s'escandalitzen; Jesús cridant Mateu, cobrador d'impostos i menjant amb ell i d'altres publicans i pecadors, i els fariseus “pujant per les parets”; i a l'Evangeli d'avui són els deixebles de Joan els qui s'apropen a Jesús perquè no comprenen que Ell i els seus deixebles no dejunin.

Jesús, que no deixa mai ningú sense resposta, els dirà: «¿És que poden els amics de l’espòs plorar en el cas que sigui amb ells l’espòs? Però vindran dies quan els serà arrabassat l’espòs, i llavors dejunaran» (Mt 9,15). El dejuni era, i és, una praxi penitencial «que contribueix a fer-nos adquirir el domini sobre els nostres instints i la llibertat del cor» (Catecisme de l'Església, n. 2043) i a impetrar la misericòrdia divina. Però en aquells moments, la misericòrdia i l'amor infinit de Déu era enmig d'ells amb la presència de Jesús, el Verb Encarnat. Com podien dejunar? Només hi havia una actitud possible: l'alegria, el gaudir de la presència del Déu fet home. Com havien de dejunar si Jesús els havia descobert una manera nova de relacionar-se amb Déu, un esperit nou que trencava amb totes aquelles maneres antigues de fer?

Avui Jesús hi és: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20), i no hi és perquè ha tornat al Pare, i així clamem: Veniu, Senyor Jesús!.

Estem en temps d'expectació. Per això, ens convé renovar-nos cada dia amb l'esperit nou de Jesús, desprendre'ns de rutines, dejunar de tot el que impedeixi avançar vers una identificació plena amb Crist, vers la santedat. «Just és el nostre plor —el nostre dejuni— si cremem en desigs de veure'l» (Sant Agustí).

A Santa Maria li supliquem que ens atorgui les gràcies que necessitem per viure l'alegria de saber-nos fills estimats.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El dejuni és el timó de la vida humana i regeix tota la nau del nostre cos» (Sant Pere Crisòleg)

  • «A vi nou, bots nous. I per aquesta raó l’Església ens demana, a tots nosaltres, alguns canvis, ens demana deixar de banda les estructures peribles: No serveixen! I prendre altres de noves, les de l’Evangeli» (Francesc)

  • «Els laics també acompleixen la missió profètica evangelitzant, és a dir, ‘anunciant el Crist amb el testimoni de la vida i amb la paraula’. Entre els laics, ‘aquesta acció evangelitzadora pren un caràcter específic i una eficàcia particular del fet que es realitza dintre les condicions comunes del nostre món’ (Concili Vaticà II)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 905)