La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XIV de durant l'any

1ª Lectura (Os 8,4-7.11.13): Això diu el Senyor: «Entronitzeu reis que jo no he escollit, nomeneu governants sense dir-me'n res. Del seu or i de la seva plata se n'han fet ídols, com per obligar-me a bandejar-los. El teu vedell empesta, Samaria; s'ha encès contra ells la meva indignació. Que en trigareu, de dies, a poder-ne quedar nets! És ben bé cosa d'Israel; l'ha fet un artesà, i no és pas Déu. El vedell de Samaria acabarà esmicolat. Sembren ventades i colliran tempestats. La tija no té espiga, no dóna farina, que si n'hagués donat, ja l'haurien engolida els estrangers. Efraïm, com més altars construeix per expiar els pecats, més pecats hi comet. Ni que li escrigui molts preceptes, no en fa cap cas. Ja poden immolar víctimes i menjar-ne la carn, que al Senyor no li agraden: té presents les culpes que han comès i els en demanarà comptes. Tornaran al país d'Egipte, s'alimentaran de menjars profans a la terra dels assiris».
Salm responsorial: 113
R/. La casa d'Israel confia en el Senyor.
Nuestro Dios está en el cielo, lo que quiere lo hace. Sus ídolos, en cambio, son plata y oro, hechura de manos humanas.

Tienen boca, y no hablan; tienen ojos, y no ven; tienen orejas, y no oyen; tienen nariz, y no huelen.

Tienen manos, y no tocan; tienen pies, y no andan. Que sean igual los que los hacen, cuantos confían en ellos.

Israel confía en el Señor: él es su auxilio y su escudo. La casa de Aarón confía en el Señor: él es su auxilio y su escudo.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,14): Al·leluia. Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor; jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 9,32-38): En aquell temps, van portar a Jesús un mut endimoniat. Jesús va treure el dimoni, i el mut es posà a parlar. La gent, admirada, deia: «No s'havia vist mai res de semblant a Israel». Però els fariseus deien: «Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis».

Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors».

«Pregueu a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors»

Mn. Joan SOLÀ i Triadú
(Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens parla de la curació d'un endimoniat mut, que provoca reaccions ben diferents en els fariseus i en la multitud. Mentre els fariseus, davant l'evidència d'un prodigi que no poden negar, l'atribueixen a poders diabòlics —«Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis» (Mt 9,34)—, la multitud es meravella: «No s'havia vist mai res de semblant a Israel» (Mt 9,33). Sant Joan Crisòstom, en comentar aquest passatge, diu: «El que vertaderament molestava als fariseus era que tinguessin Jesús per superior a tots, no només als qui llavors existien, sinó a tots els qui havien mai existit».

A Jesús no li preocupa l'animadversió dels fariseus, Ell continua fidel a la seva missió. És més, Jesús, davant l'evidència que els guies d'Israel, en lloc de tenir cura i pasturar el ramat, el que feien era esgarriar-lo, s'apiadà d'aquelles multituds cansades i abatudes, com ovelles sense pastor. Que les multituds agraeixen un bon guiatge i es deleixen per ell, ho vàrem comprovar en veure les visites pastorals de sant Joan Pau II als diversos indrets del món. Com reunia al voltant seu les multituds! Com l'escoltaven, sobretot la joventut! I Això que el Papa no feia rebaixes, sinó que predicava l'Evangeli amb totes les seves exigències.

Tots nosaltres «si fóssim conseqüents amb la nostra fe —diu sant Josepmaria Escrivà— en mirar al voltant nostre i contemplar l'espectacle de la història i del món, no podríem sinó sentir que s'eleven al nostre cor els mateixos sentiments que van animar el cor de Jesucrist», la qual cosa ens portaria a una generosa tasca apostòlica. Però és evident la desproporció que hi ha entre les multituds que esperen la predicació de la Bona Nova del Regne i l'escassetat de treballadors. La solució ens la dóna Jesús al final del text de l'Evangeli: pregar a l'amo dels sembrats que enviï segadors als seus camps (cf. Mt 9,38).