La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XIV de durant l'any

1ª Lectura (Gn 32,22-32): En aquells dies, Jacob es llevà durant la nit, prengué les dues esposes, les dues esclaves i els onze fills i va travessar el gual del riu Jaboc. Va fer passar també a l'altra banda del riu tot el que tenia. Quan Jacob es quedà sol, un home es posà a lluitar amb ell fins a trenc d'alba. Aquell home s'adonà que no el podia vèncer, però tot lluitant li donà un cop sota el genoll i l'hi desllorigà. Després digué a Jacob: «Deixa'm anar, que ja clareja». Jacob li digué: «No et deixaré anar que no m'hagis beneït». L'home li preguntà: «Com et dius?». Ell respongué: «Jacob». Li diu: «D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has guanyat». Jacob li demanà que li digués el seu nom, però ell li respongué: «Per què em preguntes el meu nom?». I el va beneir allà mateix. Jacob donà a aquell lloc el nom de Fanuel, perquè deia: «He vist Déu cara a cara sense perdre la vida». El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Fanuel. Jacob anava coix d'una cama. Per això encara avui els israelites no mengen el tendó de sota el genoll, recordant que el qui va lluitar amb Jacob li va fer mal en aquest tendó.
Salm responsorial: 16
R/. Jo vinc a veure-us demanant justícia.
Escolteu-me, Senyor, demano justícia, escolteu el meu clam; oïu atentament la meva defensa, surt de llavis que no enganyen.

Sentencieu vós mateix la meva causa, i mireu qui té raó. Veniu de nit a escorcollar-me el cor, proveu-me al foc, i no em trobareu fals.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu; us invoco, Senyor, escolteu el que us demano. Ajudeu-me amb l'amor admirable amb què salveu dels enemics els qui s'arreceren als vostres braços.

Guardeu-me com la nineta dels ulls, protegiu-me a l'ombra de les vostres ales. Però jo vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,14): Al·leluia. Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor; jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 9,32-38): En aquell temps, van portar a Jesús un mut endimoniat. Jesús va treure el dimoni, i el mut es posà a parlar. La gent, admirada, deia: «No s'havia vist mai res de semblant a Israel». Però els fariseus deien: «Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis».

Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors».

«Pregueu a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors»

Mn. Joan SOLÀ i Triadú
(Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens parla de la curació d'un endimoniat mut, que provoca reaccions ben diferents en els fariseus i en la multitud. Mentre els fariseus, davant l'evidència d'un prodigi que no poden negar, l'atribueixen a poders diabòlics —«Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis» (Mt 9,34)—, la multitud es meravella: «No s'havia vist mai res de semblant a Israel» (Mt 9,33). Sant Joan Crisòstom, en comentar aquest passatge, diu: «El que vertaderament molestava als fariseus era que tinguessin Jesús per superior a tots, no només als qui llavors existien, sinó a tots els qui havien mai existit».

A Jesús no li preocupa l'animadversió dels fariseus, Ell continua fidel a la seva missió. És més, Jesús, davant l'evidència que els guies d'Israel, en lloc de tenir cura i pasturar el ramat, el que feien era esgarriar-lo, s'apiadà d'aquelles multituds cansades i abatudes, com ovelles sense pastor. Que les multituds agraeixen un bon guiatge i es deleixen per ell, ho vàrem comprovar en veure les visites pastorals de sant Joan Pau II als diversos indrets del món. Com reunia al voltant seu les multituds! Com l'escoltaven, sobretot la joventut! I Això que el Papa no feia rebaixes, sinó que predicava l'Evangeli amb totes les seves exigències.

Tots nosaltres «si fóssim conseqüents amb la nostra fe —diu sant Josepmaria Escrivà— en mirar al voltant nostre i contemplar l'espectacle de la història i del món, no podríem sinó sentir que s'eleven al nostre cor els mateixos sentiments que van animar el cor de Jesucrist», la qual cosa ens portaria a una generosa tasca apostòlica. Però és evident la desproporció que hi ha entre les multituds que esperen la predicació de la Bona Nova del Regne i l'escassetat de treballadors. La solució ens la dóna Jesús al final del text de l'Evangeli: pregar a l'amo dels sembrats que enviï segadors als seus camps (cf. Mt 9,38).