La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous XIV de durant l'any

1ª Lectura (Gn 44,18-21.3-29; 45,1-5): En aquells dies, Judà s'acostà a Josep i li digué: «Senyor meu, vós sou tan gran com el Faraó, però no us ofengueu que el vostre servent us digui unes paraules. Vós, senyor meu, vau preguntar als vostres servents si tenien pare i algun altre germà, i us vam respondre que el nostre pare ja té molts anys; que té un fill petit, nascut quan ell ja era gran, i se l'estima molt, perquè és l'únic que queda dels de la seva mare, ja que l'altre germà va morir. Vós ens diguéreu: "Feu venir el vostre germà petit, que el vull veure. Si no, no us tornaré a rebre".

Quan vam tornar a casa ho vam explicar al pare. Més tard ell ens manà que vinguéssim a comprar més provisions, però li vam respondre que no podíem tornar sense el nostre germà petit, perquè vós no ens voldríeu rebre si veníem sense ell. Ell replicà: "Ja sabeu que un dels dos fills que m'havia donat la meva esposa va sortir de casa i no l'he vist més: segur que un animal ferotge el va devorar. Si ara us emporteu aquest altre i li passa una desgràcia, la meva vellesa tindrà una fi ben trista"».

Josep no es pogué contenir més davant la seva escorta, i ordenà que els fessin sortir tots. No quedava allà cap dels seus assistents al moment que ell es va fer conèixer als seus germans. Josep es posà a plorar tan fort que els egipcis ho sentiren i se n'assabentà tota la cort del Faraó.

Llavors digué als seus germans: «Jo sóc Josep. Encara viu el meu pare?» Els seus germans, de l'esglai, no sabien què respondre. Però Josep els digué que s'acostessin i els repetí: «Jo sóc Josep, el germà que vosaltres vau vendre a uns caravaners que anaven camí d'Egipte. Però no us sàpiga greu d'haver-ho fet: és Déu qui m'ha enviat aquí abans que vosaltres, per salvar-vos la vida».
Salm responsorial: 104
R/. Recordeu les meravelles que Déu obrà.
Déu cridà la fam al país, els tragué el pa que els mantenia. Havia enviat un home davant d'ells, Josep, venut com un esclau.

Li fermaren els peus amb anelles, i passà la vida encadenat, fins que es complí la predicció i l'oracle del Senyor l'acredità.

El rei manà que el deslliguessin, el sobirà dels pobles li obrí la presó, i el nomenà senyor del palau i administrador de tots els béns.
Versicle abans de l'Evangeli (Mc 1:15): Al·leluia. El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 10,7-15): En aquell temps, Jesús digué als seus Apòstols: «Pel camí prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu, i si no n'és digna, que la pau torni a vosaltres. Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d'aquella casa i d'aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma i Gomorra que per a aquella població».

«Prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’»

Mn. Antonio BORDAS i Belmonte
(L’Ametlla de Mar, Tarragona, Espanya)

Avui, el text de l’Evangeli ens fa una invitació a evangelitzar; ens diu: «Prediqueu» (Mt 10,7). L’anunci és la bona nova de Jesús, que tracta de parlar-nos del regne de Déu, que Ell és el nostre salvador, enviat pel Pare al món i, per aquest motiu, l’únic que ens pot renovar des de dintre i canviar la societat on vivim.

Jesús anunciava que «el Regne de Déu és a prop» (Mt 10,7). Ell era l’anunciador del regne de Déu que es feia present entre els homes i dones en la mesura en que el bé anava avançant i retrocedia el mal.

Jesús vol la salvació de l’home total, en el seu cos i en el seu esperit; més encara, davant de l’enigma que preocupa a la humanitat, que és la mort, Jesús proposa la resurrecció. Qui viu mort pel pecat, quan recupera la gràcia, experimenta una vida nova. Aquest és un gran misteri que comencem a experimentar a partir del nostre baptisme: els cristians som cridats a la resurrecció!

Una mostra de com el Papa Francesc cerca el bé de l’home: «Aquesta “cultura del malbaratament” ens ha fet insensibles també a la dilapidació i desaprofitament dels aliments. En altre temps, els nostres avis tenien cura de no llençar res del menjar sobrant. L’aliment que es llença és como si hom robés de la taula del pobre, del qui passa fam!».

Jesús ens diu que siguem sempre portadors de pau. Quan els sacerdots portem la Comunió a un malalt diem: «Que la pau sigui en aquesta casa». I la pau de Crist s’hi queda allí, si hi ha persones dignes d’ella. Per a rebre els dons del regne de Déu, cal una bona disposició interior. Per altra part, també veiem com molta gent posa les seves excuses per no rebre l’Evangeli.

Nosaltres tenim una gran comesa entre els homes, i és que no podem deixar d’anunciar l’Evangeli de Jesús després d’haver cregut, perquè vivim d’ell i volem que d’altres també en visquin.

«No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata... per al camí»

Mn. David COMPTE i Verdaguer
(Manlleu, Barcelona, Espanya)

Avui, fins l'imprevist volem tenir-lo previst. Avui triomfen els serveis a domicili. I si avui parlem tant de pau, potser és perquè n'estem força necessitats. L'Avui de l'Evangeli toca de ple aquests tres “avuis”. Anem per parts.

Volem preveure fins l'imprevisible: aviat farem una assegurança per si l'assegurança ens falla. O quan hom compra uns pantalons, el botiguer ens ofereix el model amb taques o descolorits inclosos! L'Evangeli d'avui, amb la invitació a anar desproveïts d'equipatge («No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata»), ens convida a la confiança, a la disponibilitat. Però alerta, això no és pas deixadesa! Tampoc improvisació. Viure aquesta realitat només és possible quan la nostra vida està arrelada en allò fonamental: en la persona de Crist. Com digué el papa Joan Pau II, «cal respectar un principi essencial de la visió cristiana de la vida: la primacia de la gràcia. Hom no ha d'oblidar que, sense el Crist, ‘no podem fer res’ (cf. Jn 15,5)».

També és cert que proliferen els serveis a domicili: res de katering; ara et fan la truita de patates a casa. Serveixi d'icona d'una societat on les persones tendim fàcilment a anar a la nostra, a organitzar-nos la vida prescindint dels altres. Avui Jesús ens diu «aneu»; sortiu. Això és, tingueu en compte aquells que teniu al costat. Tinguem-los, doncs, realment en compte, oberts a les seves necessitats.

Vacances, un paisatge tranquil... són sinònim de pau? Sembla que tenim motius seriosos per a dubtar-ne. Potser moltes vacances són una letargia dels neguits interiors; aquests, més endavant, tornaran a despertar. Els cristians sabem que som portadors de pau, és més, que aquesta pau amara tot el nostre ésser —també quan al nostre voltant trobem un ambient hostil— en la mesura que seguim de prop Jesús.

Deixem-nos tocar, doncs, per la força de l'Avui de Crist! I... «qui ha trobat veritablement Crist no pot tenir-lo solament per a si mateix, l'ha d'anunciar» (Joan Pau II).