La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte XIV de durant l'any

1ª Lectura (Gn 49,29-32; 50,15-26a): En aquells dies, Jacob va fer als seus fills les seves darreres recomanacions i els digué: «Ha arribat l'hora d'anar-me a reunir amb els meus pares. Enterreu-me amb ells a la cova del camp d'Efron, l'hitita, és la cova del camp de Macpelà, enfront de Mambré, al país de Canaan; Abraham va comprar aquell camp a Efron, l'hitita, per tenir una sepultura en propietat. Allà hi ha enterrats Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, allà vaig enterrar també Lia». Acabades aquestes recomanacions, Jacob es posà al llit i expirà, i anà a reunir-se amb els seus pares.

Els germans de Josep, quan hagué mort el seu pare, tingueren por i pensaven: «Vejam si ara Josep ens voldrà fer pagar el mal que li vam fer». Per això l'anaren a trobar i li digueren: «El teu pare, abans de morir, ens donà aquest encàrrec: ‘Digueu a Josep que es digni a perdonar-vos el mal que li vau fer’. Et preguem, doncs, que ens perdonis la nostra culpa. Pensa que també nosaltres som servidors del Déu del teu pare». Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules. Els seus germans se li van tirar als peus i li van dir: «Aquí ens tens. Serem els teus esclaus». Josep els va respondre: «No tingueu por. Jo no em vull pas posar en lloc de Déu. Sí, vosaltres em volíeu fer mal, però Déu en volia treure un bé. Déu es proposava de salvar un gran poble, tal com avui ho està complint. No tingueu por: jo us mantindré tots i tota la vostra fillada». I els consolà i els parlà cordialment.

Josep, amb tota la família del seu pare, es quedà a Egipte, on visqué fins a l'edat de cent deu anys. Arribà a veure els néts d'Efraïm i va tenir als braços els fills de Maquir, fill de Manasés. Quan s'acostava el dia de la seva mort, Josep digué als seus germans: «Jo em moro, però sapigueu que un dia Déu vindrà a visitar-vos i us farà sortir d'aquest país per portar-vos a la terra que ell va prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob». I va fer jurar als fills d'Israel que aquell dia s'emportarien d'Egipte els seus ossos. I morí a l'edat de cent deu anys.
Salm responsorial: 104
R/. Busqueu Déu sincerament, i tindreu llarga vida.
Enaltiu el senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares, feu l'elogi de les seves meravelles.

Glorieu-vos del seu nom sagrat, alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor. Penseu en el Senyor i en el seu poder, busqueu sempre la seva presència.

Descendents d'Abraham, el seu servent, fills de Jacob, el seu elegit, ell és el Senyor, el nostre Déu, imposa el seu judici per tota la terra.
Versicle abans de l'Evangeli (1Pe 4,14): Al·leluia. Feliços vosaltres si algú us retreu el nom de cristians: vol dir que l'Esperit de Déu reposa sobre vosaltres. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 10,24-33): En aquell temps, Jesús digué als seus Apòstols: «El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l'han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.

»Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel».

«El deixeble no és més que el seu mestre»

P. Raimondo M. SORGIA Mannai OP
(San Domenico di Fiesole, Florencia, Itàlia)

Avui, l'Evangeli ens convida a reflexionar sobre la relació mestre-deixeble: «El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo» (Mt 10,24). En el camp humà no és impossible que l'alumne arribi a sobrepassar a aquell qui li va ensenyar l'abc d'una disciplina. Hi ha en la història exemples com Giotto, que s'avança al seu mestre Cimabue, o com Manzoni a l'abat Pieri. Però la clau de la saviesa suprema està només a mans de l'Home-Déu, i tots els altres poden participar d'ella, arribant a entendre-la segons diversos nivells: des del gran teòleg sant Tomás d'Aquino fins el nen que es prepara per a la Primera Comunió. Podrem afegir adorns de diversos estils, però no seran mai cap cosa essencial que enriqueixi el valor intrínsec de la doctrina. Per contra, és possible que arribem a l'heretgia.

Ens cal tenir precaució en intentar fer barreges que poden distorsionar i no enriquir gens la substància de la Bona Nova. «Ens hem d'abstenir dels menjars, però molt més hem de dejunar dels errors», diu sant Agustí. En una ocasió em van passar un llibre sobre els Àngels Custodis en el qual hi apareixen elements de doctrines esotèriques, com la metempsicosi, i una incomprensible necessitat de redempció que afectaria aquests esperits bons i confirmats en el bé.

L'Evangeli d'avui ens obre els ulls sobre el fet ineludible que el deixeble sigui de vegades incomprès, trobi obstacles o fins i tot sigui perseguit per haver-se declarat seguidor del Crist. La vida de Jesús va ser un servei ininterromput en defensa de la veritat. Si a Ell el van anomenar “Beelzebul”, no és estrany que, en disputes, en confrontacions culturals o en els acaraments que veiem en la televisió, ens titllin de retrògrads. La fidelitat al Crist Mestre és el màxim reconeixement del qual ens en podem gloriar: «A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel» (Mt 10,32).