La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte XV de durant l'any

1ª Lectura (Mi 2,1-5): Ai d'aquells que, del llit estant, planegen de fer mal, i ho acompleixen així que es fa clar, perquè el seu Déu són les seves mans. Si volen camps, se n'apoderen, si volen cases, se les queden. Ataquen amb violència les cases i els seus amos, les terres i els seus propietaris. Per això diu el Senyor: «Estic planejant una gran calamitat contra aquesta gent: no podreu sostreure el coll del jou, ni podreu caminar amb el cap alt, perquè vindrà un temps de grans calamitats. Aquell dia entonaran contra vosaltres una sàtira, cantaran una complanta: ‘S'ha complert la dita, hem estat totalment devastats. El territori del meu poble és venut, ningú no pot impedir que reparteixin als forasters els nostres camps’. Per això no trobareu ningú que assigni propietats a la gent del poble del Senyor».
Salm responsorial: 9
R/. No us oblideu de l'indefens, Senyor.
Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny, que us amagueu als moments de la desgràcia? L'impiu, insolent, persegueix el desvalgut, se n'apodera amb les intrigues que trama.

L'impiu es glorieja de les seves ambicions, i, àvid de diners, menysprea el Senyor: «La seva ira esclata molt amunt, Déu no passa comptes, Déu no fa res».

Ple de malediccions, d'enganys i violència, quan parla dissimula conjurs i maleficis. Es posa a l'aguait rere l'entrada per assassinar d'amagat l'innocent.

Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences, per prendre-les a les vostres mans; a vós s'abandona l'indefens, vós sou l'ajuda dels orfes.
Versicle abans de l'Evangeli (2C 5,19): Al·leluia. Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, i a nosaltres ens ha encomanat el missatge de la reconciliació. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 12,14-21): En aquell temps, els fariseus prengueren l'acord de fer morir Jesús. Quan Ell ho va saber, se n'anà d'allí. El va seguir molta gent, i Ell els va curar tots, però els manà severament que no el descobrissin. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Aquí teniu el meu servent, que jo he escollit, el meu estimat, en qui m'he complagut. Posaré damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions. No disputarà ni alçarà la veu, no la farà sentir pels carrers. No trencarà la canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la justícia. I les nacions posaran l'esperança en el seu nom».

«Ell els va curar tots»

Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM
(Barcelona, Espanya)

Avui ens trobem un doble missatge. D'una banda, Jesús ens crida amb una bella invitació a seguir-lo: «El va seguir molta gent, i Ell els va curar tots» (Mt 12,15). Si el seguim trobarem remei a les dificultats del camí, com se'ns recordava fa poc: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28). D'una altra banda, se'ns mostra la vàlua de l'amor mansuet: «No disputarà ni alçarà la veu» (Mt 12,19).

Ell sap que estem afeixugats i cansats pel pes de les nostres febleses físiques i de caràcter... i per aquesta creu inesperada que ens ha visitat amb tota la seva cruesa, per les desavinences, els desenganys, les tristeses. De fet, «prengueren l'acord de fer morir Jesús» (Mt 12,14) i... nosaltres que sabem que el deixeble no és més que el mestre (cf. Mt 10,24), hem de ser conscients que també haurem de patir incomprensió i persecució.

Tot plegat és un feix que pesa damunt nostre, un farcell que ens doblega. I sentim com si Jesús ens digués: «Deixa el teu farcell als meus peus, jo me n'ocuparé; dóna'm aquest pes que t'aclapara, jo te'l portaré; descarrega't de les teves preocupacions i dóna-me-les a mi...».

És curiós: Jesús ens invita a deixar el nostre pes, però ens n'ofereix un altre: el seu jou, amb la promesa, això sí, de què és suau i lleuger. Ens vol ensenyar que no podem anar pel món sense cap pes. Una càrrega o altra, l'hem de portar. Però que no sigui el nostre farcell ple de materialitat; que sigui el seu pes que no afeixuga.

A l'Àfrica, les mares i germanes més grans porten els menuts a l'esquena. Una vegada, un missioner veié una nena que portava el seu germanet... Li fa: «Vols dir que no és un pes massa gran per a tu?». Ella respon sense pensar-s'ho: «No és un pes, és el meu germanet i me l'estimo». L'amor, el jou de Jesús, no sols no és feixuc, sinó que ens allibera de tot allò que ens aclapara.