La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 19 (B) de durant l'any
1ª Lectura (1R 19,4-8): En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s'assegué a l'ombra d'una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n'hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares». Després s'ajagué sota aquella ginestera i s'adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca't i menja». Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d'aigua. Menjà i begué, i s'adormí altra vegada. L'àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca't i menja, que tens molt de camí a fer». Ell s'aixecà, menjà i begué, i amb la força d'aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu.
Salm responsorial: 33
R/. Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor.
Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés; ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum; i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.

Acampa l'àngel del Senyor entorn dels seus fidels per protegir-los. Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia.
2ª Lectura (Ef 4,30—5,2): Germans, no entristiu l'Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció final. Lluny de vosaltres tot mal humor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà; ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 6,51): Al·leluia. Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor; qui menja aquest pa, viurà per sempre. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 6,41-51): En aquell temps, el jueus es posaren a murmurar d'Ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», i es preguntaven: «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?». Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: ‘Tots seran instruïts per Déu’. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare.

»Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».

«Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu»

Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens presenta el desconcert en el que els connacionals de Jesús vivien en la seva presencia: «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?» (Jn 6,42). La vida de Jesús entre els seus havia estat tan normal que, en començar la proclamació del Regne, els qui el coneixien se'n feien creus del que ara els deia.

De quin Pare els parlava Jesús que ningú no havia vist? Quin era aquest pa baixat del cel que els qui en mengen viuran per sempre? Ell negava que fos el mannà del desert perquè, els qui el menjaren, moririen. «El pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món» (Jn 6,51). La seva carn podia ser un aliment per a nosaltres? El desconcert que escampava Jesús entre els jueus podria estendre's entre nosaltres si no responem a una pregunta central per a la nostra vida cristiana: Qui és Jesús?

Molts homes i dones abans que nosaltres s'han fet aquesta pregunta, l'han resposta personalment, han anat a Jesús, l'han seguit i ara gaudeixen d'una vida sense fi i plena d'amor. «I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia» (Jn 6,44). Joan Cassià exhortava els seus monjos dient-los: «‘Acosteu-vos a Déu, i Déu s'acostarà a vosaltres’, perquè ‘ningú no pot venir a Jesús si el Pare que l'ha enviat no l'atreu’ (...). A l'Evangeli escoltem el Senyor que ens invita perquè anem vers Ell: ‘Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar’». Acollim la Paraula de l'Evangeli que ens apropa a Jesús cada dia; acollim la invitació del mateix Evangeli a entrar en comunió amb Ell menjant la seva carn perquè «aquest és el veritable aliment, la carn de Crist, el qual, essent la Paraula s'ha fet carn per nosaltres» (Orígenes).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Per a menar una vida espiritual, que ens és comú amb els àngels i els esperits celestials i divins, cal el pa de la gràcia de l’Esperit Sant i de la caritat de Déu» (Sant Llorenç de Brindisi)

  • «Visquem l’Eucaristia amb esperit de fe, de pregària, de perdó, de penitència, d’alegria comunitària, de preocupació pels necessitats, en la certesa que el Senyor realitzarà allò que ens ha promès: la vida eterna» (Francesc)

  • «(...) Tota la vida cristiana és comunió amb cadascuna de les persones divines, sense, emperò, separar-les (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 259)