Subscrigui's
ara
Segueix-nos al:
Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
Dia litúrgic: Dilluns XIX de durant l'any
»Circumcideu els vostres cors, no sigueu mai més rebels al jou. El Senyor, el vostre Déu, és Déu dels déus i Senyor dels senyors, Déu gran, poderós i temible, que no es guia per consideracions personals, ni es deixa subornar, fa justícia als orfes i a les viudes, estima els forasters i els dóna pa i vestit. També vosaltres, que vau viure com a forasters al país d'Egipte, heu d'estimar els forasters. Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l només a ell, sigues-li fidel i jura només pel seu nom. Ell és qui t'ha fet famós: és el teu Déu, que per tu ha fet aquestes gestes grans i prodigioses que has vist amb els teus ulls. Quan els teus avantpassats entraren a Egipte, eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, ja t'ha fet tan nombrós com les estrelles del cel».
Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura.
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d'Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions.
Text de l'Evangeli (Mt 17,22-27): En aquell temps, mentre anaven per Galilea, Jesús digué als seus deixebles: «El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. I els deixebles es van entristir molt».
Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: «¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?». Pere respongué: «És clar que sí». Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s'avançà a preguntar-li: «Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?». Pere li respon: «Dels estranys». Jesús li diu: «Per tant, els fills no hi estan obligats. Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dóna'ls-la per mi i per tu».
«Mentre anaven per Galilea»
P.
Joaquim
PETIT Llimona, L.C.
(Barcelona, Espanya)
Avui, la litúrgia ens ofereix diferents possibilitats per a la nostra consideració. Entre aquestes podríem detenir-nos en quelcom que és molt present al llarg d'aquest text: el tracte familiar de Jesús amb els seus.
Diu sant Mateu que Jesús i els seus deixebles «anaven per Galilea» (Mt 17,22). Podria semblar quelcom evident, però el fet d'esmentar que anaven junts ens mostra com l'evangelista vol remarcar la proximitat del Crist. Després els obre el seu Cor per tal de confiar-los el camí de la seva Passió, Mort i Resurrecció, és a dir, quelcom que Ell porta molt endins i que no vol que, aquells als quals estima tant, ignorin. Posteriorment, el text recull l'episodi del pagament dels impostos, i també aquí l'evangelista ens deixa entreveure el tracte de Jesús, tot posant-se al mateix nivell que Pere, contraposant els fills (Jesús i Pere) exempts de pagament i els estranys obligats al mateix. Crist, finalment, li mostra com aconseguir els diners necessaris per a pagar no solament per Ell, sinó per tots dos i no ser, així, motiu d'escàndol.
En tots aquests trets descobrim una visió fonamental de la vida cristiana: és l'afany de Jesús amb vista a romandre amb nosaltres. Diu el Senyor en el llibre dels Proverbis: «M'era deliciosa la companyia dels homes» (Pr 8,31). Com canvia, aquesta realitat, el nostre enfocament de la vida espiritual en la que a voltes posem solament l'atenció i l'accent en allò que nosaltres fem, com si això fos el més important! La vida interior ha de centrar-se en el Crist, en el seu amor per nosaltres, en el seu lliurament fins a la mort per mi, en la seva constant recerca del nostre cor. Ho expressava molt bé sant Joan Pau II en un dels seus encontres amb joves. El Papa hi exclamà amb veu forta: «Mireu-lo a Ell!».