La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns XX de durant l'any

1ª Lectura (Ez 24,15-24): El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, en un moment et prendré l'esposa, que t'encisa, però no et planyis, ni ploris, ni deixis caure cap llàgrima. Sospira silenciosament. No et posis de dol, com ho fan pels difunts: no et descobreixis el cap ni et descalcis, no et tapis la boca amb el mantell ni mengis com en dies de tristesa». Al matí, jo ho vaig dir a la gent i aquell mateix vespre moria la meva esposa.

L'endemà, quan vaig fer el que el Senyor m'havia manat, la gent em deia: «Explica'ns què significa això: que ho fas per nosaltres?». Jo els vaig respondre: «El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: Digues als del poble d'Israel: Això diu el Senyor: Jo profanaré el meu santuari, que és el vostre orgull i el vostre honor, que us encisa i us té guanyat el cor; moriran per l'espasa els fills i les filles que hauran quedat, i haureu de fer com jo: no tapar-vos la boca amb el mantell ni menjar com en dies de tristesa, ni descobrir-vos el cap ni descalçar-vos. No us podreu plànyer ni plorar: per les vostres culpes us consumireu sospirant els uns amb els altres. Ezequiel és un presagi per a vosaltres: fareu el mateix que ell ha fet, i quan això es complirà, sabreu que sóc el Senyor».
Salm responsorial: Dt 32
R/. T'oblides de la Roca que et va fer néixer.
Poble que no penses, poble sense seny, t'oblides de la Roca que et va fer néixer, no fas cas de Déu que et va infantar. En veure això el Senyor, se'n va cansar, disgustat dels seus fills i filles.

Pensava: «M'amagaré d'ells, i veurem quina serà la seva fi; perquè són una gent pervertida, uns fills que no són de fiar».

«Ells m'han engelosit adorant falsos déus, m'han disgustat venerant el no-res; i també jo, per engelosir-los, em valdré d'una nació que no és nació, em valdré, per disgustar-los, d'un poble que no té enteniment».
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,3): Al·leluia. Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 19,16-22): En aquell temps, un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: «Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments». Ell li preguntà: «Quins?». Jesús li respongué: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix». El jove li va dir: «Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?». Jesús li respongué: «Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

«Quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?»

Mn. Óscar MAIXÉ i Altés (Roma, Itàlia)

Avui la litúrgia de la paraula posa a la nostra consideració el famós passatge del jove ric, aquell jove no reeixí a respondre davant la mirada d'amor amb què Crist es fixà en ell (cf. Mc 10,21). Sant Joan Pau II ens recorda que en aquell jove hi podem reconèixer tot home que s'apropa a Crist i li pregunta sobre el sentit de la seva pròpia vida: «Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?» (Mt 19,16). El Papa comenta que «l'interlocutor de Jesús intueix que hi ha una connexió entre el bé moral i el ple acompliment del propi destí».

També avui, quantes persones es fan aquesta pregunta! Si mirem al nostre voltant, potser podem pensar que són poques les persones que veuen més enllà, o bé que l'home del segle XXI no necessita aquest tipus de qüestions, ja que les respostes no li serveixen.

Jesús li respon: «Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments» (Mt 19,17). No és solament legítim preguntar-se pel més enllà, sobre el sentit de la vida, sinó que... és necessari fer-ho! El jove li ha preguntat què ha de fer per tal d'assolir la vida eterna, i el Crist li respon que ha de ser bo.

Avui dia, per alguns o per a molts —tant se val— pot semblar impossible “ésser bo”... O bé, els pot semblar quelcom sense sentit: una ximpleria! Avui, com ara fa vint segles, Crist ens segueix recordant que per tal d'entrar en la vida eterna cal complir els manaments de la llei de Déu: no es tracta d'un “òptim”, sinó que és el camí necessari perquè l'home s'assembli a Déu i així pugui entrar en la vida eterna de la mà del seu Pare-Déu. En efecte, «Jesús mostra que els manaments no han de ser entesos com un límit mínim que no s'ha de sobrepassar, sinó com una sendera oberta per a un camí moral i espiritual de perfecció, l'impuls interior del qual és l'amor» (Sant Joan Pau II).

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.