La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XX de durant l'any

1ª Lectura (Ez 28,1-10): El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, digues al rei de Tir: Això diu el Senyor Déu: Tu dius en el teu orgull: «Sóc déu i visc en una residència divina en el cor dels mars». Tu, que no ets més que un home, que no ets pas déu, tens en el cor pretensions divines. Et tens per més savi que Daniel, creus que per a tu no hi ha secrets. Llest i traçut, t'has creat una fortuna, has omplert d'or i plata els teus tresors. Amb la teva destresa pel comerç, has amuntegat riqueses i el teu cor se n'ha enorgullit.

»Per això diu el Senyor: Ja que tens pretensions divines, enviaré contra tu uns estrangers, el més despietat de tots els pobles que desembeinarà l'espasa contra la teva destresa meravellosa, deshonrarà la teva glòria i et farà baixar a la fossa amb una mort desgraciada en la teva residència en el cor dels mars. Davant els qui et mataran, gosaràs dir que ets un déu? A les seves mans no seràs més que un home! Moriràs d'una mort deshonrosa en mans d'uns estrangers. Sóc jo qui ho anuncio», diu l'oracle del Senyor.
Salm responsorial: Dt 32
R/. Jo dono la mort o la vida.
Jo pensava: No en deixaré rastre, que ningú no en guardi record. Però no vull que se'n gloriï l'enemic, interpretant aquest fet a favor seu.

No vull que digui: «És obra nostra tot això, és glòria de la nostra mà, i no del Senyor!». Perquè aquesta nació ha perdut el seny, i no té gens d'enteniment.

Com és que un de sol n'empaita mil, i dos en fan fugir deu mil? És que els ha venut la seva Roca, el Senyor els ha abandonat.

El dia del desastre és imminent, s'acosta de pressa la seva hora. Perquè el Senyor defensarà el seu poble, i s'apiadarà dels seus servents.
Versicle abans de l'Evangeli (2C 8,9): Al·leluia. Jesucrist, que és ric, es va fer pobre, perquè la seva pobresa us enriquís. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 19,23-30): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt desconcertats, i deien: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot».

Llavors Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?». Jesús els digué: «Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers».

«Un ric difícilment entrarà al Regne del cel... Si és així, qui pot salvar-se?»

Mn. Fernando PERALES i Madueño
(Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui contemplem la reacció que suscità entre els oients el diàleg del jove ric amb Jesús: «Qui pot salvar-se?» (Mt 19,25). Les paraules del Senyor adreçades al jove ric són manifestament dures, pretenen de sorprendre, desvetllar les nostres somnolències. No es tracta de paraules aïllades, accidentals en l'Evangeli: vint vegades repeteix aquest tipus de missatge. Ho hem de recordar: Jesús adverteix dels obstacles que suposen les riqueses per a entrar en la vida...

I, malgrat tot, Jesús estimà i cridà homes rics, sense exigir-los que abandonessin llurs responsabilitats. La riquesa en si mateixa no és dolenta, sinó el seu origen si fou injustament adquirida, o el seu destí, si és usada egoistament sense tenir en compte els desafavorits, si tanca el cor als veritables valors espirituals (on no hi ha necessitat de Déu).

«Qui pot salvar-se?». Jesús respon: «Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot» (Mt 19,26). —Senyor, Tu coneixes bé les habilitats dels homes per tal d'atenuar la teva Paraula. Haig de dir-t'ho, Senyor, ajuda'm! Converteix el meu cor.

Després de marxar el jove ric, entristit pel seu aferrament a les riqueses, Pere prengué la paraula i digué: —Concedeix, Senyor, a la teva Església, als teus Apòstols de ser capaços de deixar-ho tot per Tu.

«Quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós...» (Mt 19,28). El teu pensament es dirigeix a aquest “dia”, vers el futur. Tu ets un home amb tendència cap a la fi del món, cap a la plenitud de l'home. En aquest temps, Senyor, tot serà nou, renovellat, formós.

Jesucrist ens diu: —Vosaltres, que ho heu deixat tot pel Regne, us asseureu amb el Fill de l'Home... Rebreu cent vegades més del que heu deixat... I heretareu la vida eterna... (cf. Mt 19,28-29).

El futur que Tu promets als teus, als qui t'han seguit tot renunciant tots els obstacles... és un futur feliç, és l'abundor de la vida, és la plenitud de la vida.

—Gràcies, Senyor. Condueix-me envers aquest dia!