La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 23 de durant l'any
1ª Lectura (1C 7,25-31): Germans, no tinc cap manament del Senyor referent als qui no són casats, però us dono el meu parer, i sé que, per la misericòrdia del Senyor, sóc digne de confiança. Jo crec, doncs, que en la situació present, el millor és que cadascú es quedi tal com es troba: si estàs lligat a una esposa, no facis res per separar-te'n, però si no hi estàs lligat, no busquis esposa. No és pas mal fet que et casis, ni és mal fet que es casi una noia, però els qui ho fan trobaran destorbs que jo us voldria estalviar. Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l'oportunitat present. Des d'ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d'aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls, passa aviat.
Salm responsorial: 44
R/. Escolta, filla, estigues atenta..
Escolta, filla, estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare; el rei està corprès de la teva bellesa. És el teu Senyor; fes-li homenatge.

Arriba la princesa tota radiant, el seu vestit és de brocats d'or, guarnida amb brodats és conduïda al rei. Arriba amb el seguici de donzelles amigues.

Conduïdes entre cants de festa, s'acosten al palau del rei. En lloc dels teus pares tindràs els fills; els nomenaràs governants per tot el país.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 6,23): Al·leluia. Alegreu-vos i feu festa, diu el Senyor, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 6,20-26): En aquell temps, Jesús alçant els ulls vers els seus deixebles, deia: «Benaurats els pobres, perquè és vostre el regne de Déu. Benaurats els qui ara teniu fam, perquè sereu saciats. Benaurats els qui ara ploreu, perquè riureu. Benaurats sereu quan us avorriran els homes, i us bandejaran, i us ultratjaran, i rebutjaran el vostre nom com a dolent a causa del Fill de l’home. Alegreu-vos-en en aquell dia i exulteu, que la vostra recompensa és gran en el cel, perquè d’aquesta manera feien amb els profetes els seus pares.

Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu la vostra consolació! Ai de vosaltres els qui ara esteu saciats, perquè tindreu fam! I ai de vosaltres els qui ara rieu, perquè estareu de dol i plorareu! Ai, quan diran bé de vosaltres tots els homes! Aquestes coses feien amb els falsos profetes els pares d’ells».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Benaurats els pobres. Ai de vosaltres, els rics»

Mn. Joaquim MESEGUER García (Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús assenyala on es troba la veritable felicitat. En la versió de Lluc, les benaurances vénen acompanyades per uns planys de dolor envers aquells que no accepten el missatge de salvació, sinó que es tanquen en una vida autosuficient i egoista. Amb les benaurances i els planys, Jesús fa una aplicació de la doctrina dels dos camins: el camí de la vida i el camí de la mort. No hi ha una tercera possibilitat neutra: qui no va cap a la vida s'encamina cap a la mort; qui no segueix la llum, viu en les tenebres.

«Benaurats els pobres, perquè és vostre el regne de Déu» (Lc 6,20). Aquesta benaurança és el fonament de totes les altres, puix qui és pobre serà capaç de rebre el Regne de Déu com un do. Qui es pobre se n'adonarà de què ha de tenir fam i set: no de béns materials, sinó de la Paraula de Déu; no de poder, sinó de justícia i d'amor. Qui es pobre podrà plorar davant el sofriment del món. Qui és pobre sabrà que tota la seva riquesa és Déu i que, per això, el món no el comprendrà i el perseguirà.

«Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu la vostra consolació!» (Lc 6,24). Aquest plany és també la base de tots els altres: puix qui és ric i autosuficient, qui no sap posar les seves riqueses al servei dels altres, es tanca en el seu egoisme i obra ell mateix la seva desgràcia. Que Déu ens deslliuri de l'afany de riqueses, d'anar darrere les promeses del món i de posar el cor en els béns materials; que Déu no permeti veure'ns satisfets davant les lloances i les adulacions humanes, ja que això significaria haver posat el cor en la glòria del món i no en la de Jesucrist. Ens serà profitós recordar el que ens diu sant Basili: «El qui estima el proïsme com a ell mateix no acumula objectes innecessaris que puguin ser indispensables per als altres».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El que cal témer no és que us maleeixin, sinó que apareguéssiu embolicats en la comuna hipocresia: llavors sí que us hauríeu tornat insípids i seríeu trepitjats per la gent» (Sant Joan Crisòstom)

  • «Les Benaurances són promeses en les quals resplendeix la nova imatge del món i de l’home que Jesús inaugura, i en les quals “s’inverteixen els valors”. Quan l’home camina amb Jesús, llavors viu amb nous criteris» (Benet XVI)

  • «Les benaurances són al cor de la predicació de Jesús. El seu anunci continua les promeses fetes al poble elegit des d’Abraham, les completa i les ordena no pas a la pura fruïció d’una terra, sinó a la possessió del Regne del cel» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.716)