La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 23 de durant l'any
1ª Lectura (1C 8,1b-7.11-13): Germans, la consciència de conèixer la veritat enorgulleix, mentre que l'amor edifica. Els qui s'han fet la il·lusió de conèixer alguna cosa encara no han après com han de conèixer. Déu només reconeix els qui l'estimen. Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn immolada als ídols, tots estem d'acord que els ídols no són res i que hi ha només un sol Déu. És veritat que la gent dóna el nom de «déus» a molts personatges en el cel i a la terra, com si hi haguessin molts déus i molts senyors. Però, per a nosaltres, només hi ha un sol Déu, el Pare, origen de tot l'univers, i al qual nosaltres estem destinats: i només hi ha un Senyor, Jesucrist, a través del qual tot l'univers té el seu origen i a través del qual nosaltres anem al Pare.

Però no tothom treu les conseqüències d'aquesta veritat. Alguns, avesats fins ara a la idolatria, mengen aquella carn, com si realment fos consagrada als ídols, i això grava la seva consciència, encara poc formada. En aquest cas, el coneixement que tu tens faria que es perdés ell, el germà més feble, pel qual Crist va morir. D'aquesta manera pecaries contra un germà, gravant la seva consciència poc formada, i així pecaries contra Crist. Ben cert, si el menjar ha de fer caure un germà meu, no tastaré carn mai de la vida: és un germà meu, i no el vull escandalitzar!
Salm responsorial: 138
R/. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.
Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots els meus passos.

Vós heu creat el meu interior, m'heu teixit en les entranyes de la mare. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra.

Déu meu, penetreu els meus secrets, per conèixer el meu cor, examineu-me per conèixer què desitjo. Mireu que no vagi per camins d'idolatria, guieu-me per camins eterns.
Versicle abans de l'Evangeli (1Jn 4,12): Al·leluia. Si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 6,27-38): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

»Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats».

«Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare»

Mn. Jaume AYMAR i Ragolta (Badalona, Barcelona, Espanya)

Avui, a l'Evangeli el Senyor ens demana dues vegades que estimem els enemics. I tot seguit dóna tres concrecions d'aquest manament, totes elles positives: feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us ofenen. És un manament que sembla difícil de complir: com podem estimar els qui no ens estimen? És més, com podem estimar els qui sabem del cert que ens volen mal? Arribar a estimar així és un do de Déu, però cal que hi estiguem oberts. Ben mirat, estimar els enemics és humanament el més savi: l'enemic estimat se sentirà desarmat; estimar-lo pot ser la condició de possibilitat perquè deixi de ser enemic. En la mateixa línia, Jesús continua dient: «Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra» (Lc 6,29). Podria semblar una mansuetud excessiva. Ara, què va fer Jesús quan va ser bufetejat en la seva passió? Certament no s'hi va tornar, però va respondre amb una fermesa, plena de caritat, tan gran que deuria fer rumiar molt a aquell criat aïrat: «Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?» (Jn 18,22-23).

En totes les religions hi ha una màxima d'or: «No facis als altres allò que no vulguis que els altres et facin a tu». Jesús és l'únic que la formula en positiu: «Tracteu els altres tal com voleu que us tractin» (Lc 6,31). Aquesta regla d'or és el fonament de tota la moral. Comentant aquest verset, sant Joan Crisòstom ens alliçona: «Encara hi ha més, perquè Jesús no va dir únicament: ‘Desitgeu als altres tot el bé’, sinó ‘feu als altres el bé’»; per això, la màxima d'or proposada per Jesús no es pot quedar en un mer desig, sinó que s'ha de traduir en obres.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Que n’és de bo el Senyor...! Ell compassa sempre les seves proves a les forces que ens dóna» (Santa Teresina de Lisieux)

  • «Quan un aprèn a acusar-se a si mateix és misericordiós amb els altres» (Francesc)

  • «(...) Tota la Llei evangèlica s’enclou en el ‘manament nou’ de Jesús (Jn 13,34), d’estimar-nos els uns als altres com Ell ens ha estimat (cf. Jn 15,12)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.970)