La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres XXIII de durant l'any

1ª Lectura (1C 9,16-19.22b-27): Germans, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi, que no ho fes! Si jo m'ho hagués buscat, podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo a difondre l'evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dona el meu servei.

Jo soc lliure: no era esclau de ningú, però m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l'evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

No sabeu que, a l'estadi, tots els corredors es llancen a la cursa, i només un s'emporta el premi? Correu bé, si voleu guanyar. L'atleta s'ha d'abstenir de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix al mateix dia, mentre que nosaltres n'hem de guanyar una que no es marcirà mai. Per això en la meva cursa no corro sense nord, en el meu combat no dono cops de puny en l'aire; els dono contra el meu cos, per sotmetre'l, no fos cas que jo quedés desqualificat després de proclamar la victòria dels altres.
Salm responsorial: 83
R/. Que n'és, d'amable, el vostre temple, Senyor de l'univers.
Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig, i amb tot el cor, aclamo el Déu que m'és vida.

Fins l'ocell hi ha trobat casa, l'oreneta s'hi fa un niu on posar la fillada, prop dels vostres altars, Senyor de l'univers, rei meu i Déu meu.

Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia. Feliços els qui s'acullen als vostres murs; emprenen amb amor el camí.

Perquè el Senyor, protecció nostra i escut, ens dona la gràcia i la glòria; el Senyor no refusa cap bé al qui viu honradament.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 17,17): Al·leluia. La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 6,39-42): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi: «¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: ‘Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull’, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà».

«Tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, les paraules de l'Evangeli ens fan reflexionar sobre la importància de l'exemple i de procurar per als altres una vida exemplar. Certament, la dita popular diu que «“Fra exemple” és el millor predicador», o una altra que afirma que «més val una imatge que mil paraules». No oblidem que, en el cristianisme, tots —sense excepció!— som guies, ja que el Baptisme ens confereix una participació en el sacerdoci (mediació salvadora) del Crist: en efecte, tots els batejats hem rebut el sacerdoci baptismal. I tot sacerdoci, a més de les missions de santificar i d'ensenyar els altres, incorpora també el munus —la funció— de regir o dirigir.

Sí, tots —vulguem o no— amb el nostre capteniment tenim l'oportunitat d'esdevenir un model estimulant per aquells qui ens envolten. Pensem, per exemple, en l'ascendència que uns pares tenen sobre els seus fills, els professors sobre els alumnes, les autoritats sobre els ciutadans, etc. El cristià, nogensmenys, n'ha de tenir una consciència particularment viva d'això. Però..., «¿un cec pot guiar un altre cec?» (Lc 6,39).

Per a nosaltres, cristians, és com una crida d'atenció allò que els jueus i les primeres generacions de cristians deien de Jesucrist: «Tot ho ha fet bé» (Mc 7,37); «El Senyor començà a fer i ensenyar» (Ac 1,1).

Hem de procurar traduir en obres allò que creiem i professem de paraula. En una ocasió, el Papa Benet XVIè, quan encara era el Cardenal Ratzinger, afirmava que «el perill més amenaçador són els cristianismes adaptats», és a dir, el cas d'aquelles persones que de paraula es professen catòliques però que, en la pràctica, amb el seu capteniment, no manifesten el “radicalisme” propi de l'Evangeli.

Ésser radicals no equival a fanàtics (ja que la caritat és pacient i tolerant) ni a exagerats (puix en qüestions d'amor no és possible exagerar). Com ha afirmat Sant Joan Pau II, «el Senyor crucificat és un testimoni insuperable d'amor pacient i d'humil mansuetud»: no és un fanàtic ni un exagerat. Però sí que és radical, tant que ens fa dir amb el centurió que assistí a la seva mort: «Veritablement aquest home era just» (Lc 23,47).

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.