evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns XXV de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Esd 1,1-6): L'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra, i m'ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que pugi a Jerusalem, al país de Judà, a reconstruir el temple del Senyor, el Déu d'Israel, que té a Jerusalem la seva ciutat. Que tots els qui queden del seu poble siguin ajudats per la població del lloc on resideixen amb plata i or, amb provisions i bestiar, a més del que vulguin donar-los com a ofrena per al temple de Déu de Jerusalem».

D'entre els caps de família de Judà i de Benjamí, i d'entre els sacerdots i els levites, es posaren en camí tots aquells a qui Déu va tocar el cor perquè pugessin a Jerusalem a reconstruir el temple del Senyor. Tots els seus veïns els ajudaren donant-los objectes de plata i d'or, provisions, bestiar i molts regals de valor, a més de les ofrenes per al temple.

Salm responsorial: 125

R/. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre.

Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni; la nostra boca s'omplí d'alegria, de crits i de rialles.

Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells». És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Renoveu la nostra vida, Senyor, com l'aigua renova l'estepa del Nègueb. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega. R.

Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d'alegria duent a coll les seves garbes.

Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,16): Al·leluia. La vostra llum ha de resplendir davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 8,16-18): En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i no s'hagi de conèixer. Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda».

«Col·loca la llum en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror»

+ Mn. Joaquim FONT i Gassol (Igualada, Barcelona, Espanya)

Avui, aquest Evangeli tan breu és ric en temes que atreuen la nostra atenció. En primer lloc, “donar llum”: tot és patent als ulls de Déu! Segon gran tema: les Gràcies van en enfilall, la fidelitat a una n'atreu d'altres: «Gratia pro Gratia» (Jn 1,16). En fi, llenguatge humà per a coses divines i perdurables.

Llum pels qui entren a l'Església! Les mares cristianes han ensenyat des de segles, a cau d'orella als seus fills amb paraules expressives, però sobretot ho han fet amb la “llum” del seu bon exemple. També han sembrat amb el típic seny popular i evangèlic, comprimit en molts adagis, plens tant de saviesa com de fe. Un d'ells és aquest: «Cal donar llum i no fum». Sant Mateu ens diu: «(...) perquè faci llum a tots els qui són a casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres obres bones i glorificaran el vostre Pare del Cel» (Mt 5,15-16).

El nostre examen de consciència en el cap tard de la jornada és comparat al botiguer que repassa el calaix per a veure el fruit del seu treball. No comença preguntant: —Quant he perdut avui? Mes aviat demana: —Què he guanyat avui? I acte seguit: —Com puc guanyar més demà, què puc fer per millorar? El recompte del nostre dia acaba amb acció de gràcies i, per contrast, amb un acte de dolor d'amor. —Em dol no haver estimat més i espero amb il·lusió, demà estrenar el nou dia per a plaure més a Nostre Senyor, que sempre em veu, m'acompanya i que tant m'estima. —Vull donar més llum i disminuir el fum del foc del meu amor.

En les vetlles familiars, els pares i avis han forjat —i forgen— la personalitat i la pietat dels infants d'avui i homes del demà. Val la pena! És urgent! Maria, Estel del matí, Verge de l'alba que precedeix la Llum del Sol-Jesús, ens guia i dóna la mà. «Oh Verge feliç! És impossible que es perdi aquell en qui vós heu posat la vostra mirada» (Sant Anselm).