La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 25 de durant l'any
1ª Lectura (Pr 21,1-6.10-13): Els cors dels reis són a les mans de Déu: els decanta a on ell vol com l'aigua d'un regueró. Els homes sempre troben bé tot el que fan, però el Senyor és qui sospesa els seus cors. Més que l'ofrena de víctimes, el Senyor prefereix la justícia i la bondat. Mirada altiva i cor ambiciós: el pecat és el distintiu de l'injust. Els càlculs ben fets proporcionen guanys, voler córrer massa proporciona pèrdues. Tresors guanyats amb una llengua impostora són fum que s'esvaeix i llaços de mort. Amb tota l'ànima l'injust es deleix per fer mal; no és bondadós ni amb els seus companys. Els senzills aprenen quan veuen castigar els descreguts; els més entenimentats aprenen quan els adverteixen. La justícia de Déu priva de fills la casa de l'injust, precipita els injustos en la desgràcia. Qui es tapa les orelles per no sentir el clam dels pobres tampoc no serà escoltat quan ell demanarà auxili.
Salm responsorial: 118
R/. Guieu-me, Senyor, pel camí dels manaments.
Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la llei del Senyor.

Feu-me entendre el camí dels preceptes, i faré l'elogi de les vostres meravelles.

He escollit els camins de veritat, i he admès les vostres sentències.

Feu-me entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor.

Guieu-me pel camí dels manaments, que jo me l'estimo de debò.

Vull complir sempre la vostra llei, la vull complir fins al darrer moment.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 11,28): Al·leluia. Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 8,19-21): En aquell temps, la mare i els germans de Jesús no podien arribar a ell a causa de la gent. I li va ser anunciat: «La teva mare i els teus germans són fora, i et volen veure». I ell responent, els digué: «La meva mare i els meus germans són aquells qui escolten la paraula de Déu i la practiquen».

© Albada Editorial / evangeli.net

«La meva mare i els meus germans són aquells qui escolten la paraula de Déu i la practiquen»

Mn. Xavier JAUSET i Clivillé (Lleida, Espanya)

Avui llegim un passatge preciós de l'Evangeli. Jesús no fa cap ofensa a la seva mare, ja que Ella és la primera en escoltar la Paraula de Déu i d'Ella neix el qui és la Paraula. Al mateix temps és la que amb més perfecció va complir el voler de Déu: «Vet aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la teva paraula» (Lc 1,38), li respon a l'àngel en l'Anunciació.

Jesús ens diu el que ens cal per a esdevenir, també nosaltres, familiars seus: «Aquells qui escolten...» (Lc 8,21) i per a escoltar cal que ens apropem com els seus familiars, els quals arribaren on Ell era; però no se li podien acostar per la gentada que hi havia. Fan l'esforç d'apropar‑se; serà bo que ens preguntem si lluitem i procurem vèncer els obstacles que anem trobant a l'hora d'atansar-nos a la Paraula de Déu. ¿Dedico, cada dia, uns minuts a llegir, escoltar i meditar la Sagrada Escriptura? Sant Tomàs d'Aquino ens recorda que «cal que meditem contínuament la Paraula de Déu (...); aquesta meditació ajuda poderosament en la lluita contra el pecat».

I, finalment, complir la Paraula. No és suficient escoltar la Paraula; cal que la complim si volem ser de la família de Déu. Cal posar en pràctica allò que ens diu! Per això serà bo que ens preguntem si només obeeixo quan allò que se'm demana em ve de gust o és relativament fàcil, i, al contrari, si quan és l'hora de renunciar al benestar, a la pròpia fama, als béns materials o al temps que disposo per l'esbarjo..., poso en un parèntesi la Paraula fins que vinguin més ben donades. Demanem a la Verge Maria que com Ella escoltem i complim la Paraula de Déu i anar així pel camí que duu a la felicitat per sempre.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Oh Fill Unigènit i Verb de Déu! Tu que ets immortal, et vas dignar, per salvar-nos, prendre carn de la santa Mare de Déu i sempre Verge Maria. Tu, Un de la Santíssima Trinitat, glorificat amb el Pare i l’Esperit Sant, salva’ns!» (Sant Joan Crisòstom)

  • «Només en el Verb que s’ha fet carn, l’amor del qual es compleix en la Creu, és perfecta l’obediència» (Benet XVI)

  • «Per la fe l’home sotmet del tot la intel·ligència i la voluntat a Déu. Amb tot el seu ésser, l’home dóna el seu assentiment a Déu Revelador. La sagrada Escriptura anomena ‘obediència de la fe’ aquesta resposta de l’home a Déu que revela (cf. Rm 1,5)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 143)