Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l'amor que heu guardat des de sempre. No us recordeu dels pecats que he comès de jove, compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.
El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí.
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Quin dels dos va fer la voluntat del pare?»
Dr. Josef ARQUER (Berlin, Alemanya)Avui contemplem el pare i amo de la vinya tot demanant als seus dos fills: «Fill, ves avui a treballar a la vinya» (Mt 21,29). Un diu que “sí”, i no hi va. L'altre diu “no”, i hi va. Cap dels dos manté la paraula donada.
Certament, el que diu “sí” i es queda a casa no pretén enganyar el seu pare. Simplement, serà cosa de la mandra, no solament de “mandra de fer”, sinó també de reflexionar. El seu lema: “A mi, què m'importa el que vaig dir ahir?”.
Al del “no”, sí que li importa el que havia dit el jorn anterior. Li remou la consciència aquella desatenció amb el seu pare. Del dolor arrenca el coratge per a rectificar. Corregeix la paraula falsa amb el fet cert. “Errare, humanum est?”. Sí, però més humà encara —i més d'acord amb la veritat interior gravada en nosaltres— és rectificar. Malgrat que costi, perquè significa humiliar-se, trepitjar la supèrbia i la vanitat. Alguna vegada haurem viscut moments així: corregir una decisió precipitada, un judici temerari, una valoració injusta... Després, un sospir d'alleugeriment: —Gràcies, Senyor!
«En veritat us dic: els publicans i les meretrius us passaran davant en el regne de Déu» (Mt 21,31). Sant Joan Crisòstom ressalta el mestratge psicològic del Senyor davant d'aquests “grans sacerdots”: «No els tira per la cara directament: ‘Per què no heu cregut Joan?’, sinó més aviat els confronta —la qual cosa resulta més punyent— amb els publicans i les prostitutes. Així, els reprotxa amb la força palesa dels fets la malícia d'una conducta marcada pels respectes humans i la vanaglòria».
Endinsats ja en l'escena, potser trobarem a faltar la presència d'un tercer fill, avesat a les “mitges tintes”, en el tarannà del qual ens resultaria més fàcil reconèixer-nos-hi i demanar perdó, tot avergonyits. Ens l'inventem —amb el permís del Senyor— i li oïm respondre al pare amb veu apaivagada: ‘Pot ser que sí, pot ser que no...’. I hi ha qui diu haver escoltat el final: ‘El més probable és que potser qui ho sap...’.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Res hi ha més fàcil que la nostra molta tebiesa no ens ho presenti difícil i pesat» (Sant Joan Crisòstom)
«En aquesta transformació de el ‘no’ en ‘si’, en aquesta inserció de la voluntat de la criatura en la voluntat del Pare, Ell transforma la humanitat i ens redimeix. I ens convida a entrar en aquest moviment seu: sortir del nostre ‘no’ i entrar en el ‘sí’ del Fill» (Benet XVI)
«Déu és l’Amo sobirà del seu designi. Però, per realitzar-lo, se serveix també del concurs de les criatures. Això no és un signe de feblesa, sinó de la grandesa i de la bondat de Déu totpoderós (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 306)
