La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres XXVII de durant l'any

1ª Lectura (Jl 1,13-15; 2,1-2): Vestiu-vos de dol i planyeu-vos, sacerdots, lamenteu-vos els qui oficieu a l'altar. Entreu i passeu les nits sobre un aspre sac, sacerdots, perquè en el temple del nostre Déu s'han estroncat les ofrenes i les libacions. Anuncieu un dejuni, convoqueu un aplec de penitència, reuniu els notables i tots els habitants del país al temple del Senyor, el vostre Déu, i aixequeu un clam al Senyor. «Ah, quin dia! El dia del Senyor és a prop, arriba com la devastació enviada per Saddai». Toqueu el corn a Sió, doneu l'alarma a la meva muntanya sagrada; que tremolin els habitants del país, perquè arriba el dia del Senyor, ja és aquí: és un dia fosc i tenebrós, un dia d'espessa nuvolada. S'escampen com sutge per les muntanyes exèrcits nombrosos, incomptables. Mai no s'havia vist una invasió com aquesta, ni se'n veurà cap més en les generacions vinents.
Salm responsorial: 9
R/. El Senyor judicarà tot el món amb justícia.
Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor, contaré totes les vostres meravelles, saltaré de goig í ho celebraré, cantaré al vostre nom, oh Altíssim.

Heu reprimit els descreguts i exterminat l'impiu, n'heu esborrat els noms per sempre més. Els pagans s'han enfonsat a la fossa que han fet, han quedat presos a la trampa que havien parat.

Però el Senyor té sempre a punt el tribunal per al judici. Judicarà tot el món amb justícia, decidirà amb raó els plets dels pobles.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 12,31b-32): Al·leluia. Ara el sobirà d'aquest món serà expulsat, diu el Senyor; i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 11,15-26): En aquell temps, després que Jesús hagué tret un dimoni, alguns digueren: «Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis». D'altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.

Però Ell, que coneixia els seus pensaments, els digué: «Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres. Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això, ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.

»Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l'ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí. Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa. L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: ‘Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit’. Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans».

«Alguns digueren: ‘Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis»

Mn. Josep PAUSAS i Mas
(Sant Feliu de Llobregat, Espanya)

Avui contemplem astorats com Jesús es ridículament “acusat” d'expulsar dimonis «pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis» (Lc 11,15). És difícil imaginar un bé més gran —foragitar, allunyar de les ànimes el diable, l'instigador al mal— i, alhora, escoltar l'acusació més greu —fer-ho, precisament, pel poder del propi diable—. És realment una acusació gratuïta, que palesa molta ceguesa i enveja per part dels acusadors del Senyor. També avui dia, sense adonar-nos-en, eliminem d'arrel el dret que tenen els altres a discrepar, ser diferents i tenir les seves pròpies posicions contràries i, àdhuc, oposades a les nostres.

Qui ho viu tancat en un dogmatisme polític, cultural o ideològic, fàcilment menysprea el discrepant, desqualificant tot el seu projecte i negant-li competència i, fins i tot, honestedat. Llavors, l'adversari polític o ideològic es converteix en enemic personal. La confrontació degenera en insult i agressivitat. El clima d'intolerància i mútua exclusió violenta pot aleshores conduir-nos a la temptació d'eliminar d'alguna manera a qui se'ns presenta com enemic.

En aquest clima és fàcil justificar qualsevol atemptat contra les persones, àdhuc, els assassinats, si el mort no és dels nostres. Quantes persones sofreixen avui amb aquest ambient d'intolerància i refús mutu que sovint es respira en les institucions públiques, en llocs de treball, en assemblees i confrontacions polítiques!

Entre tots hem de crear unes condicions i un clima de tolerància, respecte mutu i confrontació lleial en què sigui possible anar trobant camins de diàleg. I els cristians, lluny d'endurir i sacralitzar falsament les nostres posicions manipulant Déu i identificant-lo amb les nostres pròpies positures, hem de seguir aquest Jesús que —quan els seus deixebles pretenien que impedís que altres expulsessin dimonis en nom d'Ell— els corregí tot dient-los: «No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres» (Lc 9,50). Ja que «tot el cor innombrable dels pastors es redueix al cos d'un sol Pastor» (Sant Agustí).