La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 33 durant l'any
1ª Lectura (Ap 10,8-11): Jo, Joan, vaig tornar a sentir aquella veu des del cel que havia sentit abans. Em deia: «Vés a prendre aquell full obert de la mà de l'àngel que està dret, amb un peu al mar i l'altre a la terra». Jo vaig anar a demanar a l'àngel que em donés el full, i ell em digué: «Pren-lo i menja-te'l. A la boca el trobaràs dolç com la mel, però un cop l'hauràs engolit el trobaràs amarg». Vaig prendre, doncs, el full de la mà de l'àngel i me'l vaig menjar. A la boca el trobava dolç com la mel, però després d'empassar-me'l, m'omplí d'amargor. Aleshores em digueren que encara havia de profetitzar sobre diversos pobles, nacions i llengües, i sobre molts reis.
Salm responsorial: 118
R/. Senyor, quina dolçor les vostres promeses!
Sóc més feliç guardant el pacte que fruint de grans riqueses

El vostre pacte fa la meva delícia, aquests decrets són els meus consellers.

M'estimo més la llei que surt dels vostres llavis, que mil monedes d'or o de plata.

Quina dolçor les vostres promeses! Quan les repeteixo, són més bones que la mel.

Tindré sempre per herència el vostre pacte, és l'alegria del meu cor.

Obro els llavis i aspiro amb delit: m'agraden tant els vostres manaments!
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 19,45-48): En aquell temps, Jesús entrant en el temple, començà a expulsar els venedors, dient-los: «Està escrit: I serà la meva casa, casa d’oració. Però vosaltres n’heu fet cova de lladres».

I estava ensenyant cada dia en el temple. I els grans sacerdots i els escribes i els principals del poble buscaven com fer-lo perdre, i no trobaven el que havien de fer, perquè tot el poble, escoltant-lo, estava pendent d’ell».

© Albada Editorial / evangeli.net

«I serà la meva casa, casa d’oració»

P. Josep LAPLANA OSB Monjo de Montserrat (Montserrat, Barcelona, Espanya)

Avui, el gest de Jesús és profètic. Com els antics profetes, fa una acció simbòlica, plena de significat de cara al futur. En expulsar del temple els mercaders que hi venien les víctimes que havien de servir d'ofrenes i en evocar que «la casa de Déu serà casa d'oració» (Is 56,7), Jesús anunciava la nova situació que Ell venia a inaugurar, en la qual els sacrificis d'animals ja no hi tenien cabuda. Sant Joan definirà la nova relació cultual com una «adoració al Pare en Esperit i en veritat» (Jn 4,24). La figura ha de deixar pas a la realitat. Sant Tomàs d'Aquino deia poèticament: «Et antiquum documentum / novo cedat ritui» («Que el Testament Antic deixi lloc al Ritu Nou»).

El Ritu Nou és la paraula de Jesús. Per això, sant Lluc ha cosit a l'escena de la purificació del temple la presentació de Jesús predicant-hi cada dia. El culte nou se centra en la pregària i en l'audició de la Paraula de Déu. Però, en realitat, el centre del centre de la institució cristiana és la mateixa persona viva de Jesús, amb la seva carn oferta i amb la seva sang vessada en la creu i donades en l'Eucaristia. També sant Tomàs ho remarca bellament: «Recumbens cum fratribus (...) se dat suis manibus» («Assegut a la taula amb els germans (...) es dóna Ell mateix amb les seves pròpies mans»).

Al Nou Testament que Jesús inaugura no calen vedells ni venedors d'anyells. De la mateixa manera que «tot el poble, escoltant-lo, estava pendent d’ell» (Lc 19,48), nosaltres no hem d'anar al temple a immolar víctimes, sinó a rebre Jesús, el veritable anyell immolat una vegada per sempre per nosaltres (cf. He 7,27), i a unir la nostra vida a la seva.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Correu tots a l’una cap a Jesucrist com l’únic temple de Déu, com a l’únic altar: Ell és un, i procedint de l’únic Pare, ha romàs unit a Ell, i a Ell ha tornat en la unitat» (Sant Ignasi d’Antioquia)

  • «El Temple amb el seu culte va quedar “enderrocat” en la crucifixió de Crist; en el seu lloc ara hi ha l’Arca de l’Aliança viva de Jesucrist crucificat i ressuscitat» (Benet XVI)

  • «Jesús va pujar al temple com al lloc privilegiat del trobament amb Déu. El temple era per a Ell la casa del seu Pare (...). Després de la Resurrecció, els apòstols guardaven un respecte religiós envers el Temple» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 584)