Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»Això era el somni. Ara diré al rei què significa. Vós, oh rei, sou rei de reis. El Déu del cel us ha donat la reialesa, amb tota l'autoritat, el poder i la glòria que li pertoca. Pertot arreu ha posat a les vostres mans els homes, les bèsties salvatges i els ocells, i us ha fet el seu sobirà. Vós sou el cap d'or. Després seguirà un altre regne inferior al vostre, i un tercer regne, de bronze, que dominarà tota la terra. El quart regne serà dur com el ferro: esmicolarà i trinxarà tota la terra, tal com el ferro ho esmicola i ho fa malbé tot. Heu vist que els peus i els dits dels peus eren part de terrissa i part de ferro: és que aquell regne no serà homogeni, i només en part serà fort com el ferro. En part serà fort i en part serà feble.
»Es lligaran en matrimoni, però tal com el ferro no s'amalgama amb la terrissa, tampoc la seva unió no serà sòlida. Heu vist després com una roca se separava de la muntanya, sense que ningú l'hagués tallada, i s'esmicolava el ferro i la terrissa, el bronze, la plata i l'or. És que en temps d'aquests reis el Déu del cel implantarà un regne que no serà mai destruït ni passarà mai en mans de cap altre poble; esmicolarà i farà desaparèixer tots aquests regnes i ell durarà per sempre. El Déu gran ha fet conèixer al rei el que ha de succeir després de tot això. El somni és veritat i la seva significació és segura».
Beneïu-lo, àngels del Senyor.
Beneïu, cels, el Senyor.
Beneïu el Senyor, aigües del espai.
Beneïu-lo, estols del Senyor.
Llavors li preguntaren: «Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?». Ell digué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: ‘Sóc jo’, i també: ‘El temps arriba’. No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els va dir: «Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel».
«No en quedarà pedra sobre pedra»
+ Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona, Espanya)Avui escoltem astorats la severa advertència del Senyor: «De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat» (Lc 21,6). Aquestes paraules de Jesús es troben als antípodes d'una així anomenada “cultura del progrés indefinit de la humanitat” o, si voleu, d'uns quants capdavanters tecnocientífics i políticomilitars de l'espècie humana, en imparable evolució.
Des d'on? Fins on? Això ningú no ho sap ni ho pot saber, llevat, en darrer terme, d'una suposada matèria eterna que nega Déu usurpant-ne, tanmateix, els atributs. Com intenten de fer-nos combregar amb rodes de molí els qui refusen de combregar amb la finitud i precarietat que són pròpies de la condició humana!
Nosaltres, deixebles del Fill de Déu fet home, de Jesús, escoltem les seves paraules i, fent-les ben nostres, les meditem. Heus ací que ens diu: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar!» (Lc 21,8). Ens ho afirma Aquell que ha vingut a donar testimoni de la veritat, tot afirmant que els qui són de la veritat escolten la seva veu.
I heus aquí també que ens assevera: «La fi no vindrà de seguida» (Lc 21,9). La qual cosa vol dir, d'una banda, que disposem d'un temps de salvació i que ens cal aprofitar-lo; i, de l'altra, que, de totes passades, la fi vindrà. Sí, Jesús, vindrà «a judicar els vius i els morts», com professem en el Credo.
Lectors de Contemplar l'Evangeli d'avui, benvolguts germans i amics: uns versets més endavant del fragment que ara comento, Jesús ens estimula i consola amb aquestes altres paraules que, en nom seu, us repeteixo: «Amb la vostra perseverança salvareu la vostra vida!» (Lc 21,19).
Nosaltres, fent-li cordial ressò, amb l'energia d'un himne cristià i català, ens exhortem els uns als altres: «Perseverem, que ja amb la mà toquem el cim!».
