Avui, els infants són notícia. Més que mai, els infants tenen molt a dir, malgrat que la paraula “infant” significa “el qui no parla”. Ho veiem en els mitjans tecnològics: ells són capaços d'engegar-los, de fer-los servir i fins i tot, d'ensenyar-ne als adults el correcte ús. Ja deia un articulista que, «malgrat que els infants no parlen, no és signe de què no pensin».

En el fragment de l'Evangeli de Marc trobem diverses consideracions. «Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven» (Mc 10,13). El Senyor, però, que es fa tot amb tots, amb més motiu es fa amb els infants. Per això, «en veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: ‘No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells’» (Mc 10,14).

La caritat és ordenada: comença pel més necessitat. Per tant, si tothom té dret a apropar-se a Jesús; l'infant és un dels primers que ha de gaudir d'aquest dret: «Deixeu que els infants vinguin a mi» (Mc 10,14).

Notem, però, que en acollir els més necessitats, els primers beneficiats som nosaltres mateixos. Per això, el Mestre adverteix: «Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas» (Mc 10,15). I, tot corresponent al tarannà senzill i obert dels nens, Ell «els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans» (Mc 10,16).

Cal aprendre l'art d'acollir el Regne de Déu. Qui és com un nen —com els antics “pobres de Jahvè”— percep fàcilment que tot és un do, una gràcia. Des de la petitesa hom està obert a rebre. I, per a “rebre” el favor de Déu, escoltar i contemplar amb “silenci receptiu”. Segons sant Ignasi d'Antioquia, «val més callar i ser, que no pas parlar i no ser (...). Aquell que posseeix la paraula de Jesús pot també, de debò, escoltar el silenci de Jesús».