La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 9 de durant l'any
1ª Lectura (2Tm 3,10-17): Estimat, tu has seguit pas a pas el meu mestratge, el meu estil de vida, els meus propòsits, la fe, la paciència, l'amor, la constància, les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra; tu saps les persecucions que vaig haver d'aguantar. Però el Senyor em salvà la vida. I tothom qui es proposi de viure piadosament com a cristià serà perseguit. Però els homes impostors i dolents aniran de mal en pitjor, enganyant els altres i enganyant-se ells mateixos.

Però tu persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l'han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l'home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.
Salm responsorial: 118
R/. Tenen molta pau els qui estimen la vostra llei, Senyor.
Ni que siguin tants els enemics que em persegueixen, no m'he apartat del vostre pacte.

La vostra promesa és veritat des del principi, i sempre seran justes les vostres decisions.

Quan em perseguien sense motiu els governants, el meu cor temia per les vostres promeses.

Tenen molta pau els qui estimen la llei, res no els farà ensopegar.

Senyor, compleixo els manaments, esperant la vostra salvació.

Tinc present el vostre pacte, i els meus camins són davant vostre.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,23): Al·leluia. Qui m'estima farà cas de les meves paraules; el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 12,35-37): En aquell temps, Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient: «Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? David mateix, mogut per l'Esperit Sant, va dir: ‘El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, i espera que posi els enemics sota els teus peus’. Per tant, si David mateix l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?». Una gran gentada l'escoltava de bon grat.

«David mateix anomena [el Messies] Senyor»

P. Josep LAPLANA OSB Monjo de Montserrat (Montserrat, Barcelona, Espanya)

Avui, el judaisme encara sap que el Messies ha de ser “fill de David” i que ha d'inaugurar una nova era del regnat de Déu. Els cristians “sabem” que el Messies Fill de David és Jesucrist i que aquest regnat ja ha començat incoativament —com una llavor que neix i creix— i que es farà realitat visible i esclatant quan Jesús torni al final dels temps. Però ja ara Jesús és el Fill de David i ens permet de viure “en esperança” els béns del regne messiànic.

El títol de “Fill de David” aplicat a Jesucrist forma part de la medul·la de l'Evangeli. En l'Anunciació, la Verge rebé aquest missatge: «El Senyor Déu li donarà el tron de David el seu pare, i regnarà per sempre» (Lc 1,32-33). Els pobres que demanaven a Jesús de ser guarits, li cridaven: «Jesús, Fill de David, tingues compassió de mi» (Mc 10,48). Quan Jesús entrà solemnement a Jerusalem va ser aclamat: «Beneït el Regne que ve del nostre Pare David» (Mc 11,10). L'antiquíssim llibre de la Didachè dóna gràcies a Déu «per la santa vinya de David, el teu servent, que ens has donat a conèixer per mitjà de Jesús, el teu servent».

Però Jesús no solament és fill de David, sinó també Senyor. Jesús ho afirma solemnement tot citant el Salm davídic 110. Els jueus això no ho poden entendre: És impossible que el fill de David pugui ser “Senyor” del seu pare. Sant Pere, testimoni de la resurrecció de Jesús, va veure clar que Jesús havia estat constituït “Senyor de David”, perquè «David va morir i fou enterrat i el seu sepulcre és encara avui entre nosaltres (...), però Jesús de Natzaret, Déu l'ha ressuscitat i tots nosaltres en som testimonis» (Ac 2,29.32).

«Jesucrist, nascut del llinatge de David segons la carn, constituït Fill de Déu en poder», com l'anomena sant Pau (Rm 1,3-4), ha esdevingut el focus d'atracció del cor de tots els homes, i d'aquesta manera, atraient envers Ell suaument, exerceix ja ara la seva senyoria sobre tots els homes que se li adrecen amb amor i amb confiança.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Si volem demanar que descendeixi sobre nosaltres el regne de Déu, l’hi demanem amb la potència de la Paraula: que jo sigui allunyat de la corrupció, que sigui alliberat de la mort i de les cadenes de l’error» (Sant Gregori de Nissa)

  • «Disputant amb els fariseus, Jesús mateix dóna al Salm 110 una nova interpretació. El veritable Messies no és el fill de David, sinó el ‘Senyor de David’; no s’assenta sobre el tron de David, sinó sobre el tron de Déu» (Benet XVI)

  • «Jesús mateix confirma que Déu és “l’únic Senyor” i que cal estimar-lo ‘amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot l’esperit i amb totes les forces’. Deixa entendre tot alhora que Ell mateix és ‘el Senyor’. Confessar que ‘Jesús és el Senyor’ és la nota pròpia de la fe cristiana. Això no és contrari a la fe en l’únic Déu (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 202)