La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts X de durant l'any

1ª Lectura (1R 17,7-16): Al cap d'un temps, el rierol on Elies s'havia amagat s'eixugà, perquè no plovia en tot el país. El Senyor li va fer sentir la seva paraula i li digué: «Vés a Sarepta de Sidó i estigue't allà. He donat ordres a una viuda que et mantingui». Elies se n'anà a Sarepta. Quan arribà a l'entrada del poble, hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta'm, si et plau, una mica d'aigua per beure».

Mentre l'anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d'oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem de fam». Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me'l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el pot de farina ni s'abaixarà l'oli de la gerra fins al dia que el Senyor enviarà la pluja al país». Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de farina ni s'abaixà l'oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.
Salm responsorial: 4
R/. Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor.
Responeu quan us invoco, oh Déu que em feu justícia. M'heu eixamplat el cor en els perills, compadiu-me i escolteu el meu prec. Fins quan, vosaltres, homes, menyspreareu el Senyor, la meva glòria, i preferireu el que és no-res fiant-vos d'esperances enganyoses?

Sapigueu que el Senyor ha glorificat el seu servent; el Senyor m'escolta sempre que l'invoco. No pequeu si us veieu insegurs; reflexioneu de nit i assereneu-vos.

Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada. El goig que m'heu posat al cor és més gran que el que ells tenen quan ha estat bona la collita de blat i de vi.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,16): Al·leluia. La vostra llum ha de resplendir davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 5,13-16): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel».

«Vosaltres sou la sal de la terra. Vosaltres sou la llum del món»

Mn. Francesc PERARNAU i Cañellas
(Girona, Espanya)

Avui, sant Mateu ens recorda aquelles paraules on Jesús parla de la missió dels cristians: ésser sal i llum del món. La sal, per una banda, és aquest condiment necessari que dóna gust als aliments: sense sal, què poc valen els plats! Per l'altra, al llarg dels segles la sal ha estat un element fonamental per a la conservació dels aliments pel seu poder d'evitar la corrupció. Jesús ens diu: —Heu d'ésser sal en el vostre món, i com la sal, donar gust i evitar la corrupció.

En el nostre temps, molts han perdut el sentit de la seva vida i diuen que no val la pena; que està plena de disgustos, dificultats i patiments; que passa molt de pressa i que té com a perspectiva final —i ben trista— la mort.

«Vosaltres sou la sal de la terra!» (Mt 5,13). El cristià ha de donar el gust: mostrar amb l'alegria i l'optimisme serè del qui se sap que és fill de Déu, que tot en aquesta vida és camí de santedat; que dificultats, patiments i dolors ens ajuden a purificar-nos; i que al final ens espera la vida de la Glòria, la felicitat eterna.

I, també com la sal, el deixeble del Crist ha de preservar de la corrupció: on hi ha cristians de fe viva, no hi pot haver injustícia, violència, abusos envers els dèbils... Ben al contrari, ha de resplendir la virtut de la caritat amb tota la força: la preocupació pels altres, la solidaritat, la generositat...

I, així, el cristià és llum del món (cf. Mt 5,14). El cristià és aquesta torxa que, amb l'exemple de la seva vida, porta la llum de la veritat a tots els racons del món, mostrant el camí de la salvació... Allà on abans només hi havia tenebres, incertesa i dubtes, neix la claror, la certesa i la seguretat.