La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous X de durant l'any

1ª Lectura (1R 18,41-46): En aquells dies, Elies digué al rei Acab: «Menja i beu, que sento soroll de pluges». Acab es posà a menjar i mentrestant Elies pujà al cim del Carmel, s'agenollà, abaixà el cap fins als genolls i digué al seu criat: «Vés a mirar cap a la banda del mar». Ell hi anà i digué: «No veig res». Elies insistí: «Torna-hi set vegades». La setena vegada el criat li va dir: «Veig que puja del mar un núvol petit com la mà». Li diu Elies: «Avisa de seguida el rei que enganxi el carro i baixi de la muntanya, que no l'encalli la pluja». A poc a poc el cel s'anà enfosquint de núvols, el vent creixia i s'acostava una gran pluja. Acab marxà amb el seu carro cap a Jezrael i la mà del Senyor s'apoderà d'Elies que s'arromangà el vestit i corregué davant d'Acab fins que arribà a Jezrael.
Salm responsorial: 64
R/. Sou digne de lloança, Déu meu, a Sió.
Vetlleu per la terra i la regueu, l'enriquiu a mans plenes. El rierol de Déu desborda d'aigua preparant els sembrats.

Fecundeu la terra amarant els seus solcs, aplanant els terrossos, ablanint-la amb els xàfecs, i beneïu el que hi germina.

Coroneu l'anyada amb l'abundor que cau del cel, la fertilitat regalima de la vostra carrossa. Aclama joiós l'herbei de l'estepa, s'engalanen els turons.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 13,34): Al·leluia. Us dono un manament nou, diu el Senyor: Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 5,20-26): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.

»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.

«Si no sou més justos (...) no entrareu pas al Regne del cel»

P. Julio César RAMOS González SDB
(Mendoza, Argentina)

Avui, Jesús ens convida a anar més enllà d'allò que pot viure qualsevol simple complidor de la llei. Malgrat no caure en la concreció de males accions, moltes vegades el costum endureix el desig de la recerca de la santedat, tot emmotllant-nos de manera acomodatícia a la rutina del captenir-se bé, i res més. Sant Joan Bosco acostumava a repetir: «Allò que és bo, és enemic d'allò que és òptim». Aquest és el punt en què ens arriba la Paraula del Mestre, el qual ens invita a fer coses “més grans” (cf. Mt 5,20), que parteixen d'una actitud distinta. Coses més grans que, paradoxalment, passen per les menors, per les més petites. Irritar-se, menysprear i renegar del germà no són actituds adients per al deixeble del Regne, el qual ha arribat a ser cridat a esdevenir —ni més ni menys— que sal de la terra i llum del món (cf. Mt 5,13-16), des de la vigència de les benaurances (cf. Mt 5,3-12).

Jesús, amb autoritat, canvia la interpretació del precepte negatiu “No matar” (cf. Ex 20,13) per la interpretació positiva de la profunda i radical exigència de la reconciliació, posada —per a major èmfasi— en relació amb el culte. Així, no hi ha cap ofrena que serveixi quan «et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu» (Mt 5,23). Per això, cal resoldre qualsevol plet, perquè en cas contrari la invalidesa de l'ofrena es tornarà contra tu (cf. Mt 5,26).

Tot això, solament ho pot moure un gran amor. Sant Pau ens dirà: «No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: ‘Estima els altres com a tu mateix’. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei» (Rm 13,9-10). Demanem de ser renovats en el do de la caritat —fins al darrer detall— amb el proïsme, i la nostra vida serà la millor i més autèntica ofrena a Déu».