La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres X de durant l'any

1ª Lectura (2C 4,7-15): Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús.

És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. D'aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida, en vosaltres. L'Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d'aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies a la seva glòria.
Salm responsorial: 115
R/. Us oferiré una víctima d'acció de gràcies.
Crec amb tot el cor, tot i que deia: «Que en sóc, de dissortat», tot i que deia, veient-me perdut: «Els homes, tots enganyen».

Al Senyor li doldria la mort dels qui l'estimen. Ah, Senyor, sóc el vostre servent, ho sóc des del dia que vaig néixer. Vós em trencàreu les cadenes.

Us oferiré una víctima d'acció de gràcies, invocant el vostre nom, compliré les meves prometences, ho faré davant del poble.
Versicle abans de l'Evangeli (Fl 2,15.16): Al·leluia. Vosaltres que porteu la paraula de vida resplendiu com estrelles en un cel de nit. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 5,27-32): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que es va dir: ‘No cometis adulteri’. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.

També es va dir: ‘Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci’. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri».

«Tothom qui mira una dona amb mal desig ja ha comès adulteri»

+ P. Josep LIÑÁN i Pla SchP
(Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús continua aprofundint en l'exigència del Sermó de la Muntanya. Ell no aboleix la Llei, sinó que la porta a plenitud; per això, l'observança de la Llei és quelcom més gran que el simple compliment d'unes condicions mínimes per a tenir els papers en regla. Déu ens dóna la Llei de l'amor per arribar al cim, però nosaltres ens encarreguem prou de convertir-la en la llei del mínim esforç. ¡És que Déu ens demana tant...! Sí, però també ens ha donat el màxim, ja que s'ha donat Ell mateix.

Avui, Jesucrist apunta ben alt en manifestar la seva autoritat sobre els manaments sisè i novè, aquells que fan referència a la sexualitat i a la puresa del pensament. La sexualitat és un llenguatge humà per a significar l'amor i l'aliança, per això no la podem banalitzar, ni tampoc podem convertir l'altra persona en un objecte de plaer, ¡ni tan sols amb el pensament!, d'aquí aquesta afirmació tan severa de Jesús: «Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor» (Mt 5,28). Cal, doncs, tallar el mal d'arrel i evitar els pensaments i les ocasions que ens portarien a fer allò que Déu no vol; això és el que volen indicar aquestes paraules que ens poden semblar tan radicals i exagerades, però que els oients de Jesús entenien en la seva expressivitat: arrenca, talla, llença...

Finalment, la dignitat del matrimoni ha de ser sempre protegida, ja que forma part del projecte de Déu envers l'home i la dona perquè, en l'amor i en la mútua donació, esdevinguin una sola carn; i alhora és signe i participació de l'Aliança del Crist amb l'Església. El cristià no pot viure la relació home-dona ni la vida conjugal segons l'esperit del món: «No heu de creure que per haver escollit l'estat matrimonial us és permès de continuar una vida mundana i abandonar-vos a l'ociositat i a la peresa; ben al contrari, això mateix us obliga a treballar més esforçadament, i a vetllar amb més cura per la vostra salvació» (Sant Basili).