La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

L'Epifania del Senyor
1ª Lectura (Is 60,1-6): Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l'alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s'acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s'apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d'Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Salm responsorial: 71
R/. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.
Déu meu, doneu al rei el vostre dret, doneu al príncep la vostra rectitud. Que governi amb justícia el vostre poble, que sigui recte amb els humils.

Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau. Que domini des d'un mar a l'altre, des del Gran Riu fins a l'extrem del país.

Li portaran obsequis les illes i els reis de Tarsís; els reis d'Aràbia i de Sabà li oferiran presents. Li faran homenatge tots els reis, se li sotmetran tots els pobles.

Salvarà els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor. S'apiadarà dels pobres i dels febles, els salvarà de la mort.
2ª Lectura (Ef 3,2-3a.5-6): Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d'ara, per l'Evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 2,2): Al·leluia. Hem vist com s'aixecava la seva estrella i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 2,1-12): I un cop nascut Jesús a Betlem de la Judea en temps del rei Herodes, heus aquí que uns mags vingueren d’Orient a Jerusalem, dient: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo». Però quan ho va sentir el rei Herodes es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. I va reunir tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava on havia de néixer el Crist. Ells li digueren: «A Betlem de la Judea, perquè així està escrit pel profeta: I tu, Betlem, terra de Judà, no ets pas la més petita entre els principals de Judà, perquè de tu sortirà un capdavanter que pasturarà el meu poble, Israel.

Llavors Herodes, cridant d’amagat els mags, es va assabentar acuradament per ells del temps de l’aparició de l’estrella, i tot adreçant-los cap a Betlem, els digué: «Aneu i informeu-vos ben bé sobre l’infant i, quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també vagi a adorar-lo».

Ells, després d’escoltar el rei se n’anaren. I succeí que l’estrella que havien vist a l’Orient els anava al davant, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. En veure l’estrella, s’ompliren d’un gran goig. I entraren a la casa, trobaren l’infant amb Maria, la seva mare, i prosternant-se, l’adoraren; després obriren els seus tresors, i li oferiren dons: or, encens i mirra. Però avisats en somnis que no retornessin a Herodes, se n’anaren al seu país per un altre camí.

© Albada Editorial / evangeli.net

«I entraren a la casa, trobaren l’infant amb Maria, la seva mare, i prosternant-se, l’adoraren»

Mn. Joaquim VILLANUEVA i Poll (Barcelona, Espanya)

Avui, el profeta Isaïes ens anima: «Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum; i sobre teu clareja com l'alba la glòria del Senyor» (Is 60,1). Aquesta llum que havia vist el profeta és l'estel que veuen els Mags a l'Orient, amb molts altres homes. Els Mags descobreixen el seu significat. Els altres el contemplen com quelcom que els resulta admirable, però que no els afecta. I, així, no reaccionen. Els Mags se n'adonen que, amb l'estrella, Déu els envia un missatge important pel qual val la pena carregar amb les molèsties de deixar la comoditat de la seguretat, i arriscar-se a un viatge incert: l'esperança de trobar el Rei els mena a seguir l'estel, que havien anunciat els profetes i esperat el poble d'Israel durant segles.

Arriben a Jerusalem, la capital dels jueus. Pensen que allí sabran indicar-los el lloc precís on ha nascut llur Rei. Efectivament, els diran: «A Betlem de la Judea, perquè així està escrit pel profeta» (Mt 2,5). La notícia de l'arribada dels Mags i llur pregunta es propagà per tota Jerusalem en poc temps: Jerusalem era, aleshores, una ciutat petita, i la presència dels Mags amb llur seguici degué ser notada per tots els seus habitants, ja que el rei «es contorbà, i amb ell tot Jerusalem» (Mt 2,3), ens diu l'Evangeli.

Jesucrist es creua en la vida de moltes persones, a qui no els interessa. Un petit esforç hauria canviat llurs vides, haurien trobat el Rei del Goig i de la Pau. Això demana la bona voluntat de cercar-lo, de moure'ns, de preguntar sense desanimar-nos; com els Mags, de sortir de la nostra comoditat, de la nostra rutina, l'esforç d'apreciar la immensa vàlua de trobar Crist. Si no el trobem, no hem trobat res en la vida, perquè solament Ell és el Salvador: trobar Jesús és trobar el Camí que ens condueix a conèixer la Veritat que ens dóna la Vida. I, sense Ell, res de res paga la pena.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Que tots els pobles vinguin a incorporar-se a la família dels patriarques (...). Que totes les nacions, en la persona dels tres Mags, adorin l’Autor de l’univers» (Sant Lleó el Gran)

  • «El misteri del Nadal s’irradia sobre la terra, difonent-se en cercles concèntrics: la Sagrada Família de Natzaret, els pastors de Betlem i, finalment, els Mags, que constitueixen les primícies dels pobles pagans» (Benet XVI)

  • «L’Epifania és la manifestació de Jesús com a Messies d’Israel, Fill de Déu i. Salvador del món. Amb el baptisme de Jesús al Jordà i les Noces de Canà l’Església celebra l’adoració de Jesús pels ‘mags’, vinguts d’Orient (Mt 2,1). En aquests ‘mags’, representants de les religions paganes dels voltants, l’Evangeli veu les primícies de les nacions que acullen la Bona Nova de la salvació per l’Encarnació (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 528)