La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Temes evangeli.net

Jesús en els Misteris del Rosari

Misteris de Glòria
  1. La Resurrecció del Senyor
    1. «Senyor meu i Déu meu!»

4t) «Les dones anunciaren tot això als onze i a tots els altres (...). Però a ells aquestes paraules els van semblar un deliri, i no se les creien» (Lc 24,9.11). Aquí tenim els “científics”! Estan disposats a acceptar només allò que poden tocar. I, en efecte, amb les portes tancades (el Ressuscitat ja no necessita que li obrin les portes), Jesús es posà enmig d’ells: «La pau sigui amb vosaltres!» (Lc 24,37). A diferència de les santes dones, aquí Jesucrist hagué d’esmerçar esforços per tal que “el veiessin”: els mostrà els principals senyals de la seva identitat —mans i peus foradats—. Encara més: «Palpeu-me» (Lc 24,39). I més encara: menjà davant d’ells (Ell ja no necessitava menjar, però podia fer-ho perquè el seu cos ressuscitat és un cos real).

Les dones s’havien posat en marxa —malgrat que no preveien trobar cap Ressuscitat—; ells restaren tancats a casa (com una mena d’encontre fúnebre): capteniments molt distints amb resultats també molt distints! Elles “el veuen” de seguida; ells no “el veuen” si no és després que Jesús els hagués ofert moltes proves (Ampliació: «Maria Magdalena anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús, però no la van creure»).

 

5è) «Si no fico el dit al lloc dels claus, i no fico la mà al seu costat, no ho creuré» (Jn 20,24). Paraules de Tomàs, que «era amb ells que s’hi presentà Jesús» (Jn 20,24) i al qual li contaren que havien vist al Senyor. Dures paraules, les del “científic”! ¿Se les mereix el Jesús-Ressuscitat? És aquesta la manera de “veure” el Ressuscitat?

La paciència de Déu és inesgotable... Al cap de vuit dies estaven tots junts, i amb Tomàs! Novament, amb les portes tancades (ho remarca l’Evangeli) es presenta Jesús enmig d’ells. Després de desitjar-los la pau, «diu a Tomàs: —Porta el dit aquí i mira les meves mans; i porta la mà i fica-la al meu costat, i no siguis incrèdul, sinó creient» (Jn 20,27). No sabem si Tomàs gosà “tocar” el Ressuscitat; en tot cas, la seva reacció ha amarat molts cors creients de tots els segles: «Senyor meu i Déu meu!» (Jn 20,28) (Ampliació: La fe).

 

6è) «¿Perquè m’has vist has cregut? Sortosos els qui creuran sense haver vist!» (Jn 20,29). Aquí es palesa clarament “com” hom reix a veure el Ressuscitat: amb actitud “creient”. A alguns això els sona a poca cosa. Però, és que podria ser d’una altra manera? Pensem-ho bé: qui i què és Jesucrist? És Déu i és Home-Ressuscitat (Ampliació: Jesús ha entrat en una vida nova i distinta).

Com a Déu: ¿hem de pretendre que —l’infinitament superior a nosaltres— actuï com una actriu tot cridant l’atenció i com un polític tot demostrant que ell és aquí per a guanyar? L’apropament del “científic” a Déu suposa la pretensió de rebaixar Déu al nivell de qualsevol ésser material (amb pes i mida). És aquest el Déu que volem?

I com a Home-Ressuscitat, ens fem càrrec del que significa “ressuscitat”? El seu cos ha estat “glorificat”. La resurrecció de Jesús és molt més “elevada” que la “resurrecció” de Llàtzer. Podríem dir que Llàtzer fou “re-animat” (per la força de Déu): de fet, Jesucrist manà que deslliguessin Llàtzer per a què pogués caminar (estava faixat, amortallat i tot això l’impedia de moure’s). En el cas de Jesucrist passa just el contrari: allò que el lligava (la mortalla) allí ha restat intacta, però sense res. . San Joan —quan anà al sepulcre— hi va treure el cap, «va veure i va creure» (Jn 20,8). Què hi veié? No Jesús! (en aquell moment), sinó la mortalla sense tocar però, alhora, sense el “contingut” (sense el “difunt”). Per a robar-lo deurien haver-se’l emportat tot o, almenys, tallar o desfer la mortalla. Però no, allí hi era tot el continent intacte (la mortalla) però no hi era el contingut. «Va veure i va creure» (Ampliació: La resurrecció de Jesús: un tipus de vida totalment nou).

Precisament Joan ocupa un lloc especial entre els Apòstols: ell és «el deixeble a qui Jesús estimava» (fins a 7 vegades Joan és esmentat d’aquesta manera); ell havia estat —tot acompanyant les dones— al Calvari; ell sortí corrents del cenacle cap al sepulcre en escoltar el testimoni de les dones... Sorprenent paral·lel entre Joan i les dones!: elles es mouen i “veuen” Jesús; Joan es mou i “veu” Jesús...