La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Temes Misteris Rosari Glòria Assumpció Mare de Déu

Temes evangeli.net

Jesús en els Misteris del Rosari

Misteris de Glòria
  1. L’Assumpció de la Mare de Déu

Hi ha un evident paral·lelisme entre les vides de Jesús i de la seva mare (la principal “corredemptora”). En concret, si Ella visqué de mode eminent la passió del seu Fill, també és just que participi especialment de la glòria del Fill. Per això, els Misteris de Glòria tenen com a colofó dos misteris referits a Maria Santíssima. D’entrada, Ella —com el seu Fill— ja es troba al Cel en cos i ànima: aquest és el misteri de l’Assumpció.

***

 

1r) «Un gran senyal aparegué al Cel: una dona vestida de sol» (Ap 12,1). L’Assumpció de Maria al Cel és com la “coronació” de la seva vocació: començà amb el fiat («que es compleixi», en l’Anunciació) i es consumà en aquest 4t Misteri de Glòria. San Bernat contemplà aquest misteri amb una preciosa intuïció: «Quin regal més bonic envia avui la nostra terra al cel!» (Ampliació: «La meva ànima magnifica el Senyor»).

 

2n) «Aquell qui faci la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà i la meva germana i la meva mare» (Mt 12,50). Tots recordem l’escena! Avisen Jesús: «La teva mare i els teus germans són a fora i et volen veure» (Lc 8,20), i Jesús digué el que va dir. Sembla com si es desentengués de la seva Mare. Però no era així, sinó que pronuncià aquestes paraules essent conscient que en Ella es complien fidelment. Era un elogi a la seva Mare! Per a Maria escoltar la Paraula de Déu i complir la Seva voluntat era la raó de ser de la seva vida.

En conseqüència, per a Santa Maria la mort —la sortida del temps i entrada en l’eternitat— no tenia un sentit de final, sinó de plenitud, com si es “dormís en Déu”: anar a la Casa del Pare, bo i trobant-se per a sempre amb el Fill i inundada més que mai per l’Esperit Sant. D’aquí prové el clàssic debat sobre si la Verge es “dormí” o “morí”. Sant Joan Pau II resolgué la qüestió amb les següents paraules: «Qualsevol que hagi estat el fet orgànic i biològic que, des del punt de vista físic, li hagi produït la mort, hom pot dir que el trànsit d’aquesta vida a l’altra fou per a Maria una maduració de la gràcia en la glòria, de manera que mai millor que en aquest cas la mort pogué concebre’s com una “dormició”».

 

3r) «Beneïda sou entre totes les dones» (Lc 1,42): en el Misteri de l’Assumpció es compleix especialment la profecia de santa Isabel. En efecte, solament en Santa Maria s’ha donat el privilegi d’entrar TOTA ELLA —cos i ànima— en el cel. Ella ens ha precedit en la Gràcia; Ella ens precedeix en la glorificació (“divinització”) del cos humà.

Cap altra dona ha estat tan lloada i estimada com Santa Maria, la Mare de Jesucrist. Realment, Ella és «beneïda entre totes les dones» (Ampliació: «Totes les generacions em diran benaurada»).