La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Temes evangeli.net

Jesús en els Misteris del Rosari

Misteris de Goig
  1. El Naixement de Jesús a Betlem

El “Naixement de Jesús a Betlem” és “l’epicentre” dels Misteris de Goig i, segurament, de la resta dels misteris del Rosari: hom podria dir que tot s’esdevé a partir d’aquí...

***

 

1r) «Mentre eren allà [a Betlem], se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit» (Lc 2,6-7). Allò més decisiu del món es resol en 2 versicles. Quina sobrietat!, quanta senzillesa!: així és Déu, així és Maria (ampliació: Déu és tan gran que pot fer-se petit). Així és també el Regne de Déu i així ha de ser l’Església... Allò de la llavor de mostassa (cf. Mt 13,31-58) va de debò: aleshores, ara i sempre! (ampliació: La paràbola del gra de mostassa).

 

2n) «El va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora» (Lc 2,7). L’epicentre de la nostra història se centra en uns “bolquers” i en una “menjadora”. Són les insígnies per a la seva identificació (ampliació: Jesús neix amb la humilitat d'un portal i d'una menjadora). Misteri gran, misteri de dolcesa! El cristianisme naixent experimentà —no sense sofriments— una extraordinària difusió en poc temps: és una religió dolça (ampliació: «La gent estava admirada de la seva doctrina»). Si a vegades —o moltes vegades— l’Església és rebutjada pels homes, en bona part, és perquè els seus fidels —clergues i laics— hem fet coses en nom del Crist que no responen a la seva dolcesa (coses que Ell mai hauria fet i per les quals hem d’entonar una “mea culpa”).

 

3r) «De sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: ‘Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima’» (Lc 2,13-14). Entren en escena àngels i pastors; éssers celestials i éssers humans: tots frueixen de la pau pel naixement de Jesús. I l’alegria, per la proximitat de Déu (ampliació: «Tothom qui ho sentia quedava meravellat»). Quina paradoxa!: a la gruta de Betlem hi són tots, no tenen res (ni tan sols sostre), però tampoc troben a faltar res, ja que «Qui a Déu té, res no li manca» (Santa Teresa de Jesús).

 

4t) «Un bou coneix el seu senyor, i l’ase la menjadora del seu amo; és Israel que no coneix, és el meu poble que no entén res» (Is 1,3). No “tots” s’alegren amb el naixement del Messies; no “tots” van a la gruta. Allí no hi són ni els prínceps dels sacerdots, no els escribes, hi Herodes... Tots aquests estan entretinguts en les seves cases i en les seves coses. Israel no entén! (ampliació: Qui coneix el Pare?), però el bou i l’ase sí... Aquests simpàtics convidats —en llur simplicitat— mai han faltat al pessebre. A l’establia hi són els cors simples que confien en Déu: Maria, Josep, els àngels, els pastors, els Reis d’Orient... (ampliació: El “bou i l’ase”). Ells són “com” el bou i l’ase: no tenen por de Déu!

 

5è) «Amb les seves espases forjaran relles, i falçs amb les seves llances» (Is 2,4). Isaïes anuncià la pau i la prosperitat amb la vinguda del Messies: els instruments de guerra haurien de ser substituïts per eines de treball (ampliació: Jesús de Natzaret, clau de volta per a llegir d'un mode nou la Llei i els Profetes). D’antuvi, a Betlem només hi anaren els treballadors: els pastors i les savis d’Orient... La resta no varen moure ni tan sols un dit! Des d’aleshores s’ha fet molt, però encara resta molt per a fer (ampliació: «Pare, perdoneu-los perquè no saben el que fan»). El treball és corretja de transmissió de la Redempció!