La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns V de Pasqua

1ª Lectura (Ac 14,5-18): En aquells dies, esclatà a Iconi un avalot dels pagans i dels jueus amb els seus dirigents que volien maltractar i apedregar Pau i Bernabé. Ells, en saber-ho, van fugir cap a les ciutats de Licaònia, Listra, Derba i rodalies, i allí anaven predicant l'evangeli.

A Listra, entre els oients de Pau hi havia, assegut al seus peus, un home invàlid de naixement, que mai no havia caminat. Pau, que anava parlant, va fixar en ell la mirada, i veient que tenia prou fe per a posar-se bo, li cridà: «Posa't dret tu mateix». Aquell invàlid es posà dret d'un salt i caminava. La gentada, en veure aquest miracle de Pau, començà a cridar en licaoní: «Ens han baixat els déus en figura humana!». A Bernabé li deien Júpiter, i a Pau, Mercuri, ja que ell portava la paraula. El sacerdot del santuari de Júpiter que hi havia al davant mateix de Listra es va presentar amb la multitud davant les portes, portant vedells i garlandes per oferir un sacrifici.

Quan els apòstols Bernabé i Pau se'n van adonar, es van esquinçar els vestits i es van llançar enmig de la gent, tot cridant: «Però què esteu fent? Si nosaltres som homes de carn i ossos com vosaltres! Per això us prediquem que us convertiu d'aquests ídols inútils al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs. Si ell, en les generacions passades, va permetre que tots els pobles seguissin els seus propis camins, mai no va deixar de donar testimoni de si mateix, fent el bé, concedint-vos del cel la pluja i la fertilitat, l'abundor d'aliment i l'alegria en els vostres cors». Tot i parlant així, amb prou feines van poder calmar la gent perquè no els oferís sacrificis.
Salm responsorial: 113
R/. No ens doneu a nosaltres la glòria, Senyor, doneu-la al vostre nom.
No ens doneu a nosaltres la glòria, no ens la doneu, Senyor; doneu-la al vostre nom, perquè vós sou fidel en l'amor. Que no puguin dir els altres pobles: «On és el seu Déu?».

El nostre Déu és al cel, i fa tot el que ell es proposa. Però els ídols d'ells són plata i or, obra d'homes i res més.

Sigueu beneïts del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra. El Senyor s'ha reservat el cel i ha donat als homes la terra.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,26): Al·leluia. L'Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 14,21-26): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell». Judes, no l'Iscariot, li pregunta: «Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?». Jesús li respon: «Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre».

«El Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre»

Mn. Norbert ESTARRIOL i Seseras
(Lleida, Espanya)

Avui, Jesús ens mostra el seu immens desig de què participem de la seva plenitud. Incorporats a Ell, estem en el doll de vida divina que es la Santíssima Trinitat. «Déu és amb tu. En la teva ànima en gràcia, hi habita la Trinitat Beatíssima. -Per això, tu, a pesar de les teves misèries, pots i has d'estar en contínua conversa amb el Senyor» (Sant Josepmaria).

Jesús assegura que estarà present en nosaltres per la inhabitació divina en l'ànima en gràcia. Així, els cristians ja no som orfes. Ja que ens estima tant, tot i que no ens necessita, no vol prescindir de nosaltres.

«El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell» (Jn 14,21). Aquest pensament ens ajuda a tenir presència de Déu. Aleshores, no hi caben altres desigs o pensaments que, si més no, de vegades, ens fan perdre el temps i ens impedeixen complir la voluntat divina. Heus aquí una recomanació de sant Gregori el Gran: «Que no ens sedueixi l'afalac de la prosperitat, perquè és un caminant neci aquell que veu, durant el seu camí, prats deliciosos i s'oblida d'allà on volia anar».

La presència de Déu en el cor ens ajudarà a descobrir i realitzar en aquest món els plans que la Providència ens hagi assignat. L'Esperit del Senyor suscitarà en el nostre cor iniciatives per a situar-les al cim de totes les activitats humanes i fer present, així, el Crist al capdamunt de la terra. Si tenim aquesta intimitat amb Jesús arribarem a ser bons fills de Déu i ens sentirem amics seus en tot lloc i en tot moment: al carrer, enmig del treball quotidià, en la vida familiar.

Tota la llum i el foc de la vida divina s'abocaran sobre cadascun dels fidels que estiguin disposats a rebre el do de la inhabitació. La Mare de Déu intercedirà -com mare nostra que és- per a endinsar-nos en aquest tracte amb la Santíssima Trinitat.