La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres II de Quaresma

1ª Lectura (Gn 37,3-4.12-13a.17b-28): Jacob estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja començava a ser vell. Li havia fet teixir un vestit de màniga llarga. Els seus germans s'adonaven que el seu pare l'estimava més que els altres i per això no el podien veure ni parlar-li amigablement.

Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats del seu pare; Jacob digué a Josep: «Vés a Siquem a veure com estan els teus germans i els ramats». Josep anà a buscar els seus germans i els trobà a Dotan. Ells el veieren de lluny i, abans que ell arribés, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal ferotge l'ha devorat. Així veurem de què li serveixen els seus somnis».

Però Rubèn, que ho sentí, li volgué salvar la vida. Els digué: «No el mateu. No us taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubèn el volia salvar i tornar-lo al seu pare. Quan Josep arribà on eren els seus germans, li tragueren el vestit i el tiraren a la cisterna, que era buida.

Després s'assegueren a menjar. Tot menjant veieren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques, per vendre-les a Egipte. Judà digué als seus germans: «Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans se'l van escoltar. Uns marxants madianites que passaven per allà van treure Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.
Salm responsorial: 104
R/. Recordeu les meravelles del Senyor.
El Senyor cridà la fam al país, els tragué el pa que els mantenia. Havia enviat un home davant d'ells, Josep, venut com un esclau.

Li fermaren els peus amb anelles, i passà la vida encadenat, fins que es complí la seva predicció i l'oracle del Senyor l'acredità.

El rei manà que el deslliguessin, el sobirà dels pobles li obrí la presó, i el nomenà senyor del palau i administrador de tots els béns.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 3,16): Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic; tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Text de l'Evangeli (Mt 21,33-43.45-46): En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: ‘Al meu fill, el respectaran’. Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: ‘Aquest és l'hereu: matem-lo i quedem-nos la seva heretat!’. L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?».

Li responen: «Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps». Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: ‘La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?’. Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».

Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre que es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta».

«La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal»

Mn. Melcior QUEROL i Solà
(Ribes de Freser, Girona, Espanya)

Avui, Jesús, per mitjà de la paràbola dels vinyaters homicides, ens parla de la infidelitat; compara la vinya amb Israel i els vinyaters amb els caps del poble escollit. A ells i a tota la descendència d'Abraham se'ls havia confiat el Regne de Déu, però han malversat l'heretat: «Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar» (Mt 21,43).

Al principi de l'Evangeli de Mateu, la Bona Nova sembla dirigida únicament a Israel. El poble escollit, ja en l'Antiga Aliança, té la missió d'anunciar i portar la salvació a totes les nacions. Però Israel no ha estat fidel a la seva missió. Jesús, el mitjancer de la Nova Aliança, congregarà entorn seu els dotze Apòstols, símbol del “nou” Israel, cridat a donar fruits de vida eterna i a anunciar a tots els pobles la salvació.

Aquest nou Israel és l'Església, tots els batejats. Nosaltres hem rebut en la persona de Jesús i en el seu missatge, un regal únic que hem de fer fructificar. No ens podem conformar amb una vivència individualista i tancada de la nostre fe; cal comunicar-la i regalar-la a cada persona que se'ns acosta. D'aquí se'n deriva que el primer fruit és que visquem la nostra fe en el caliu de família, el de la comunitat cristiana. Això serà senzill, perquè «on n'hi ha dos o més de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells» (Mt 18,20).

Però es tracta d'una comunitat cristiana oberta, és a dir, eminentment missionera (segon fruit). Per la força i la bellesa del Ressuscitat “enmig nostre”, la comunitat és atractiva en tots els seus gestos i actes, i cadascun dels seus membres gaudeix de la capacitat d'engendrar homes i dones a la nova vida del Ressuscitat. I un tercer fruit, és que visquem amb la convicció i certesa que en l'Evangeli hi trobem la solució a tots el problemes.

Visquem en el sant temor de Déu, no fos que ens sigui pres el Regne i donat a d'altres.