L’Evangeli d’avui
per a la família
Evangeli d'avui + imatge + catequesis
Text de l'Evangeli (Lc 14,15-24):
«Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: ‘Veniu, que ja tot és a punt’. Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se...».
En aquell temps, un dels qui menjaven amb Jesús li digué: «Feliç el qui s'asseurà a taula en el Regne de Déu!». Jesús li respongué: «Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: ‘Veniu, que ja tot és a punt’. Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué: ‘He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis’. Un altre digué: ‘He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis’. Un altre digué: ‘M'acabo de casar, i per això no puc venir’.
»El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir: ‘Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos’. Després el criat digué: ‘Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc’. L'amo va dir al servent: ‘Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa’. Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet».
»El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir: ‘Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos’. Després el criat digué: ‘Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc’. L'amo va dir al servent: ‘Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa’. Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet».
.jpg?v=1f49f685d30039a5c3718cdd2dd2cf63)
Il·lustració: Mn. Lluís Raventós Artés
Avui Jesús ens presenta l’eternitat, el Cel, com un banquet, és a dir, com un ambient de felicitat. Que hi hagi eternitat no és cap misteri: és més “normal” l’eternitat que el temps. Però, en canvi, sí que és “misteriós” el rebuig de l’home: som capaços de canviar Déu per qualsevol cosa. Uns, per un camp; altres, per uns bous... (és a dir, mandra, deixadesa, comoditat...).
—¿Tan poc val Déu, que el substituïm per qualsevol altra cosa?
